L’olor cultural com agent

La traducció d’aquest dossier ha disposat d’un ajut de l’Institut Ramon Llull

Cultural scent as an agent

[English version]

[scroll down]

**

[Català]

[Abans d’habitar en un lloc o en una llengua hi visc perquè hi ha unes olors que em determinen]

L’olor cultural o etnoolor, és un arquetip d’una experiència perquè sintetitza vivències, capta fenòmens físics, transmet idees i valors culturals per mitjà dels quals les societats ordenen i integren el món. És un model per representar el més característic del gènere humà, perquè és un principi de testimoniatge de la nostra relació amb l’ambient.

El meu treball artístic recent sobre l’etnoolor està centrat en la recerca de la cadena d’agenciaments, causalitats i intencionalitats d’aquesta eina biològica alhora que cultural. Molts són els pensaments que se’n deriven, el més específic i recent es pot relacionar amb les transformacions, pot l’etnoolor sobrevenir agent per al desenvolupament humà, pel que és sostenible per la nostra supervivència i perquè intrínsecament l’aportació de l’etnoolor trenca amb les categories culturals per aportar nous camps semàntics pel futur?

Aquesta manera antropològica del fet de pensar està recolzada sobre un treball artístic i sota l’esforç literari d’Arte y Agencia (Gell, A., 2016 [1998]), una traçabilitat que és l’eix d’aquest document. En efecte, parteixo del coneixement antropològic per esbossar un vincle amb l’art, i tanmateix, la pràctica d’aquest em torna a connectar amb la reflexió de les categories culturals.

Per tant, la proposta artística Osmologies és una eina inspiradora pels reptes de sostenibilitat – parlo dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS); una visió… una ensumada de futur summament ambiciosa i transformadora perquè habitem en ecosistemes culturals, les etnoolors, a escala local i global, i conformada per distints elements. Aquests són: la traçabilitat de les tecnologies tradicionals; sabers i valors educacionals i d’aprenentatge, patrimonials (aquests naturals i culturals alhora que materials i immaterials – olfactius); memòria episòdica individual que és sempre també col·lectiva; i factors tals com la sinestèsia, entre d’altres.

Podem dir, d’aquesta manera, que l’experimentació i el disseny són les eines necessàries per als processos de canvi, essent aquests l’essència dels ODS.

Olorar, parlar i crear narratives etnoolfactives conscients ens proporciona una visió holística del desenvolupament, impulsa estils de vida, això és: aliances i solidaritat, respecte a la diversitat i la igualtat sentint-se part d’un tot; en definitiva, el fenòmen es converteix en un instrument biològic i social de cohesió i interconnexió claus en la lluita de l’exclusió i les desigualtats i per a les ciutats inclusives. El que estic dient és que si en l’acció d’inspirar olors, les que ens envolten diàriament, les ordenem en una plataforma física i digital (amb codi obert) per documentar aquelles pràctiques narratives – com per exemple una etnografia olfactiva col·laborativa -, ens empoderarà i motivarà com a massa crítica.

*

En efecte, partir des dels ODS em fa viatjar a la pregunta que exposava a l’inici d’aquest text: és l’etnoolor un agent transformador? prenent tot el sentit i expansionant-se en la pràctica artística etnoolfactiva, ja que permet reflexionar sobre les categories culturals per a l’obertura dels camps semàntics (aquests són grans conjunts de mots de diverses categories gramaticals que, tot i designar conceptes diferents, pertanyen a una mateixa àrea de la nostra experiència).

La pràctica artística de l’autoetnografia olfactiva és un espai d’innovació, un mètode on s’ensumen, s’equiparen i es comparteixen les densitats olfactives, identificant i mapant un entorn intervingut; parlo del «taskscape» (Ingold, 2000), i del paisatge de les olors o «smellscape» (Classen, Howes, Synnott, 2001), de les viles i les ruralitats, proporcionant-nos una textura més rica i dinàmica dels territoris, perquè són sempre percepcions socials, són els «smellsmap society».

Una pràctica que ens proporcionarà alternatives cognitives a l’observació dels paisatges i dels llocs concrets, és a dir que aquells llocs de transició purament circulats i usats, dislocats o estructurant-se, esdevindran per sempre #Topoolorgrafies; una proposta que creo per aprofundir des del marc de coneixement de l’art. #Topoolorgrafies són improvisacions, assajos i pràctiques etnoolfactives, amb la intenció final de reflexionar sobre l’etnoolor com agent.

Un fenomen on trobo virtuts de la memòria col·lectiva, fets bio_socioculturals narrats que es tradueixen en etnoensumades i que recullo a través dels objectes artístics de coneixement, dels Penjolls Recol·lectors d’Essències. Accions que m’interpel·len i ens interpel·len, que s’articulen fent-nos preguntes com les següents: són la producció dels objectes Penjolls Recol·lectors d’Essències índexs? i les #Topoolorgrafies, també ho són?

Donant compte que el que produeixo són tensions de la narrativa per eco-sentir l’objecte i el lloc –gràcies a les #Topoolorgrafies amb els Penjolls Recol·lectors d’Essències – aleshores expandeixo la idea d’objecte com entitat viva, com a subjecte: són els límits de l’objecte i la matèria, és l’animisme de l’objecte i el lloc. Així, torno a preguntar-me gràcies al pensament d’Alfred Gell: els fets bio_socioculturals narrats des de l’olfacte, produeixen objectes o subjectes distribuïts?

Un exemple és l’acció als Jardins Laribal (Font del Gat) del parc de Montjuïc – en motiu de la V Setmana d’Antropologia de l’Institut Català d’Antropologia, amb el MUEC_BCN i Matrixcultura2050 / LIVEMEDIA -, aquesta va tenir dues retencions en paral·lel: per una banda connectar l’antropologia, la museologia i l’art i, per l’altra fer valdre una #Topoolorgrafia. Un fenòmen que pot esdevenir un índex de les relacions socials, perquè són descripcions aportades gràcies a la meva memòria – individual i col·lectiva – i que vaig indagar en uns episodis de vida que són de per sí socials. El que m’importava i m’importa com antropòloga i artista és: «… reconstruir esas relaciones de los objetos en el medio social, como si fueran dotadas de agencia (es decir, capaces de producir efectos o respuestas) en una cadena de agenciamientos.» (Alfred Gell 2016: 24). Apuntant que l’art no és un sistema codificat de símbols sinó un sistema d’acció; com podrien ser les improvisacions, assajos i pràctiques etnoolfactives, identificant la posició que ocupa la pràctica de l’etnoodorant en una cadena de causalitats i d’intencionalitats i que per tant, donen sentit a l’existència mateixa de les pràctiques.

Les #Topoolorgrafies no són «símbols» sinó índex d’agència, una agència ancestral dins uns ambients, un índex fet d’una ment ecològica que és col·lectiva, és aquella memòria – individual i col·lectiva – narrada com a vector de causalitat.

Els objectes Penjolls d’Essències Recol·lectades, en l’acció de les pràctiques, són objectes distribuïts d’aquelles narracions, eco-descripcions i eco-poesies perquè es pensa des de les relacions entre relacions en el meu/nostre sistema cognitiu i dins un llenguatge comú, és a dir dins una comunitat de parlants. No pretenc que els Penjolls d’Essències Recol·lectades siguin judicis estètics que provenen d’actes mentals interiors, sinó que la producció i la posterior circulació estiguin sostinguts sobre certs processos socials objectius – com seria, més tard, el cas d’exposicions públiques sota el guiatge o entrenaments, «banys olfactius” en format workshops o les etnografies olfactives col·laboratives; d’aquesta manera les etnoolors es connecten amb altres processos socials d’intercanvi: la política, la religió i el parentiu.

Com a idea insòlita, essencial, important i transformadora, cada improvisació, assaig i pràctica etnoolfactiva o #Topoolorgrafia, és un prototip en el si de cada índex, acomplint el traspàs dels objectes distribuïts a subjectes distribuïts. Objectes que esdevenen subjectes com entitats vives. Els Penjolls d’Essències Recol·lectades són subjectes sensibles i perceptibles que desprenen i evoquen parts o evoquen vapors memoritzats, i aquests es difuminen pro-activant que cada persona els reincorpori durant la percepció o la inspiració i escolta activa; i a més, jo, aquells vapors memoritzats els recol·lecto en els Penjolls.

El Jo és un simple instrument condensat, interstici de les retrospectives de la tradició i per unes prospectives de la innovació a través de la meva/nostra cognició, de la meva/nostra pròpia agència; el jo, és un continu de continus de modificacions protencionals i retencionals (un esbós); el jo és la meva/nostra consciència olfactiva o procés completament subjectiu de la cognició, el jo és part del llenguatge comú – dins una comunitat de parlants – i per tant, aquesta cognició la podria estar situant dins un procés objectiu a través de la col·laboració.

Estic parlant de l’agència (repeteixo) de la intenció, de la causalitat, del resultat i de la transformació: de l’Olor Cultural com Agent i com a paper pràctic de mediació; aquesta olor produeix efectes, són respostes a dades de l’agència i l’índex és l’instrument i el resultat de l’agència, de les relacions socials que el van originar.

L’olor cultural ens reconnecta amb els nostres ancestres, amb la comunitat. L’etnoolor, en definitiva, és una facultat responsable per transmetre el saber i les habilitats, parlo de la tradició. És així, una eina, un interstici d’obertura d’altres categories culturals – camps semàntics – experimentant entre totes els conjunts de mots de diverses categories gramaticals que, com expressava més amunt, tot i designar conceptes diferents, pertanyen a una mateixa àrea del nostre aprenentatge.

En definitiva, l’articulació dels arguments d’aquests text són intrínsecament oportuns per l’aportació a l’Agenda 2030. Però l’essencial és l’obertura dels camps semàntics a través de l’etnoolor, vull dir: el paper pràctic de mediació o l’agència de l’etnoolor, clau en el desplegament dels ODS.

*

Sobre Meritxell Virgili

Agent cultural formada com a antropòloga i des d’una perspectiva artística, un background que em defineix des de fa 30 anys. Aquesta dimensió em proporciona un mètode d’observació, una estratègia a utilitzar que m’involucra professionalment en finalitats acadèmiques. Però també poden ser objectius d’aplicació i debat en el camp de la comunicació i la formació d’aptituds, tant en el camp de la recerca com en la innovació de les arts i els nous sectors creatius.

Des de l’any 2008 faig un parèntesi en la producció artística per dedicar-me a l’estudi. Al 2018 reprenc l’activitat eco-poètica-etnogràfica amb els projectes artístics i culturals com a resident a la FiC: Cd’AC/FdC de Barcelona.

Com a part de la idea i el moviment internacional Bioart & Society, emprenc el viatge de les #Topoolorgrafies, lliurant així estudis de casos patrimonials i artístics per exposicions, workshops de camp, laboratoris col·laboratius i recerques. Parlo d’una futura plataforma física i digital (amb codi obert), un arxiu ciutadà de les pràctiques etnoolfactives col·laboratives, és L_H:OMM – Laboratori_Hub: Osmoteca de la Memòria de la Mediterrània.

Enllaços:

**

Arte y Agencia. Una teoría Antropológica – Cites

«Para Gell, la mayor parte de los estudios anteriores se inscribieron en una aproximación estética, semiótica o lingüística, proyectando innecesariamente los intereses de enfoques distintos a la antropología. La propuesta de Gell es analizar las producciones artísticas (occidentales y no occidentales) a partir de un esquema de relaciones en donde no prima tanto la interpretación de significados simbólicos de objetos particulares como la reconstrucción de vectores de causalidad (o intencionalidad) que los provocaron. Es decir, más allá de que consideramos artístico o no a los objetos en cuestión, lo que importa es insertarlos en la red de relaciones que los originó y, dentro de la misma red, identificar los efectos o respuestas que estos objetos producen en el receptor (el destinatario, o <<recipient>> según Gell) o reciben de otros elementos de la cadena de intencionalidades. (1) Al reemplazar el análisis de la estética por el de la intencionalidad, Gell produce un giro analítico fundamental.

  • Arte  como agencia e intencionalidad

Los objetos fundamentalmente constituyen <<índices>> de las relaciones sociales que los originaron. El trabajo de la antropología consiste en reconstruir esas relaciones de los objetos en el medio social, como si fueran dotadas de agencia (es decir, capaces de producir efectos o respuestas) en una cadena de agenciamientos. No importa tanto a la antropología reconstruir las propiedades estéticas de los objetos en cuestión (simetria, ritmo, brillo, textura, etc…) o descifrar sus significados ocultos, como identificar la posición que ocupan en una cadena de causalidades, de intencionalidades o acciones, que dan sentido a su existencia. Gell sostiene que el comportamiento de dichos objetos en la redes es del mismo tipo que el de las personas en interacción, en la medida que <<el índice mismo es el resultado y/o el instrumento de agencia social>>. Hablar de <<arte>> es para Gell hablar de situaciones en las que se producen dichos índices que pueden incluir desde la obra de arte convencional expuesta en el museo, hasta un fetiche africano en su contexto de uso ritual. El Arte no es un sistema codificado de símbolos sino un <<sistema de acción>>.»

(Pàg 24 i 25)

(…)

«Gell argumenta que las obras de arte son partes de un <<objeto distribuido>> que se corresponde con todas las obras de un sistema determinado (individual o colectivo), que se distribuye en el tiempo y el espacio. El estilo se funda en conexiones de artefactos, y lo que vale a nivel individual (las pinturas de Rembrandt) vale a nivel colectivo (los tatuajes marquesanos). Percibir un estilo es esencialmente captar las <<relaciones entre relaciones>> de las formas como partes del todo. Es posible inferir el conjunto de los objetos a partir de objetos particulares, en correspondencia con la figura del holograma y la mencionada persona fractal

(Pàg. 27)

«… . Los juicios estéticos son solo actos mentales interiores. Por otra parte, los objetos de arte se producen y circulan en el mundo externo físico y social. La Producción y al circulación tienen que sostenerse sobre ciertos procesos sociales objetivos que se conecten con otros distintos, como el intercambio, la política, la religión y el parentesco

(…)

«… Las teorías especificamente <<antropológicas>> poseen unas características especiales que les faltan a tales proyectos. Los esquemas valorativos, sean del tipo que sean, solamente guardan interés para la antropología si forman parte de los procesos sociales de interacción que los generan y sostienen.

(Pàg. 33)

«… . Puede que el rechazo a hablar de arte en terminos de símbolos y significados cause cierta sorpresa, ya que muchos consideran que el ámbito del <<arte>> y lo simbólico comparten más o menos el mismo espacio y tiempo. Más que en la comunicación simbólica, centro todo el énfasis en la agencia, la intención, la causalidad, el resultado y la transformación. Considero el arte un sistema de acción, destinado a cambiar el mundo más que a codificar proposiciones simbólicas sobre él. El enfoque sobre el arte centrado en la acción es inherentemente más antropológico que la opción semiótica, porque el primero analiza el papel práctico de mediación que desenpeñan los objetos de arte en el proceso social, más que la interpretación de los objetos <<como si>> fueran textos.»

(Pàg. 37 i 38)

(1)  Bloch, Maurice. 2009, << Une nouvelle théorie de l’art>> Estudio preliminar a la edición francesa de Gell, Alfred 2009 l’Art et ses agents, Une théorie anthropologique. Bruselas: Les presses du Réel. Texto previamente aparecido como reseña de Art and Agency en revista Terrain (nro. 32, 1999).

**

***

Omuses / Osmologies esbrina quines són les dinàmiques olfactives existents des del que sentim, percebem, memoritzem, anomenem i categoritzem fins a la representació d’una realitat ambiental compartida.

El món i el cervell estan connectats a través d’una “ecologia de la ment” (1). Ja no es pot parlar de naturalesa sinó de medi ambient, perquè es tracta de veure’ns a nosaltres mateixos dins el món i no independentment del món. Viure, per descomptat, és un procés històric encarnat en formes orgàniques fràgils i efímeres, que es mouen i circulen per una superfície. Aquest fenomen és un procés de revelació i la clau dels significats està en la manera com aprenem, en les formes d’educació. El coneixement basat en la percepció de cada cultura equival al que pot considerar-se com una “ecologia sensible” (2).

El nostre procés històric occidental ha estat allunyat d’aquesta “fenomenologia del cos” (3) a causa del sorgiment de la ciència moderna. Ja fa temps que la literatura antropològica —lligada a la didàctica i la poètica—, és la base necessària per a l’activitat científica, tecnològica i social. (4)

Entre el mètode anomenat ètic (5) i l’èmic (6) sorgeixen diàlegs en els quals hi ha qualitats i valors morals que ens ajudaran a descobrir les textures riques del món; d’aquesta manera, les olors que inspirem constantment són una oportunitat per a la coneixença: són el que anomenarem les olors culturals o etnoolors.

Les manifestacions del món existeixen a través de la cognició —en la nostra ment—; la tropologia (7) estudia aquest continu humà. A més, sabem que aquests prismes del “material del món” altament sensitius provenen de les evocacions del pensament per poder obrir les portes als camps semàntics (8), i narren estats de la consciència amb valors morals més solidaris i vindicatius. Així, determinar camps evocatius olfactius ens ajudarà a estudiar els camps semàntics, però també la cadena d’agenciaments i els índexs.

Una idea bàsica transmesa per Mary Douglas a Pureza y peligro (9) serà bàsica per recercar en el corpus cultural de la nostra tradició: la percepció del món es construeix a través de la imposició d’un ordre cultural determinat transmès en el flux de l’experiència de cada poble.

Sabem que molts dels valors morals estan inclosos en sistemes de correspondències i classificacions suggestivament sensorials i que produeixen altres estats de la consciència gràcies a la sinestèsia, a la memòria, al moviment i a l’ambient dels grups culturalment interrelacionats: és la fenomenologia del cos. (12)

(1) Ingold, 2000.

(2) Ingold, 2000.

(3) Ingold, 2000.

(4) És el que es fa en l’STEAM – Exemple – (acrònim de ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques): transformar les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques a través de la mirada de l’art i el disseny, mentre fomentem aquesta mirada en l’educació, i impulsem la innovació en els projectes culturals.

(5) Descripció d’una cultura en la qual l’antropòleg utilitza categories de la seva disciplina o de les pròpies categories.

(6) Descripció d’una cultura en la qual l’antropòleg intenta esbrinar les formes de percepció dels membres d’aquella cultura i la forma com descriuen el seu món.

(7) Estudi de les maneres retòriques, figurades o al·legòriques, és a dir, de les metàfores i les metonímies per profunditzar en categories intel·lectuals.

(8) Conjunt de mots, en general, no emparentats etimològicament que cobreixen de manera exacta un domini ben delimitat de significacions, constituït, tant tradicionalment com científicament, per l’experiència humana.

(9) M. Douglas, Pureza y peligro, 1991.

(10) Ingold, 2000, pàg. 154. Tim Ingold va encunyar el terme el 1993 per definir les dimensions espacials i temporals del paisatge de la vida humana, tot gràcies a l’anàlisi estructural i metodològica de l’obra pictòrica paisatgística que tant l’inspirava: Els segadors, de Pieter Bruegel.

(11) Classen, Howes, Synnott (2002), pàg. 95-122.

(12) Ingold, 2000.

[English]

Cultural scent as an agent

[Before living in a place or in a language, I live there because there are smells that determine me]

Author: Meritxell Virgili, March 2021

Cultural scent, or ethno-scent, is an archetype of an experience because it synthesises experiences, captures physical phenomena and conveys ideas and cultural values ​​through which societies order and integrate the world. It is a model to represent the most characteristic part of the human race, because it testifies to our relationship with the environment.

My recent artwork on ethno-scent focuses on the search for the chain of agencies, causalities and intentionalities of this biological and cultural tool. Many thoughts are derived from it and the most specific and recent can be related to transformations. Can ethno-scent become a factor for human development, so it is sustainable for our survival and because its contribution intrinsically breaks with cultural categories to provide new semantic fields for the future?

This anthropological way of thinking is based on a work of art under the literary influence of Art and Agency (1), an effort in traceability that is the focus of this essay. In fact, I start with findings in anthropology and ethnography to sketch a link with art, and yet doing so reconnects me with the reflection of cultural categories.

The practice of olfactory self-ethnography is an area for innovation, a method in which olfactory densities are sniffed, equated and shared, identifying and mapping an intervening environment; I speak of the “taskscape” (2) and the landscape of scents or “smellscape” (3) of towns and rural locations, providing us with a richer and more dynamic texture of spaces/territories, because they are always socially perceptive—they are the “smellsmap society”. This is a practice that will provide us with cognitive alternatives for observing landscapes and places, meaning that they will never again be “non-places” or transition zones purely circulated or used, nor dislocated or structured, but will become #Topoolorgrafies. In an approach that I take to go further in the context of art. I talk about improvisation, exercises and ethno-olfactory practices with the ultimate intention of reflecting on ethno-scent as an agent; a phenomenon where I find virtues of the collective memory, narrated bio-sociocultural events that are translated into ethno-scents that I collect through artistic objects of knowledge, Essence-Capturing Pendants. Actions that challenge me and ask me questions such as: Is the production of these objects, these Essence-Capturing Pendants indices, and, through performances, improvisation, actions, exercises—Topoolorgrafies—indices?

Realising that what I produce are tensions of the narrative to eco-feel the object and the place, I expand the idea of the object as a living entity, as a subject. These are the limits of object and matter, the animism of object and place. Again, I ask myself: Are ethno-scent and eco-descriptions/narratives/poetics a distributed object or subject, with or without representing the object?

Indeed, this is a phenomenon that can become an index of social relations, because they are descriptions provided from my individual and collective memory, which I explored in episodes of life that are in themselves social. What matters to me as an anthropologist and artist is “to reconstruct those relationships of objects in the social environment, as if they were endowed with agency (that is, capable of producing effects or responses) in a chain of agencies” (4). Pointing out that art is not a coded system of symbols but a system of action, improvisation, exercises and ethno-olfactory practices, identifying the position that ethno-scent occupies in a chain of causalities and intentionalities that therefore giving meaning to the very existence of the practices.

Topoolorgrafies are not “symbols”, but an index of agency, an ancestral agency within environments, an index made of an ecological mind that is collective. It is that memory, individual and collective, narrated as a vector of causality. In the action of the practices, Essence-Capturing Pendants are distributed objects from those eco-descriptions/narratives/poetries because they are conceived from relations between relations in my/our cognitive system and within a common language, meaning within a community of speakers. I do not claim that the Essence-Capturing Pendants are aesthetic judgments arising from inner mental acts, but that their production and subsequent circulation are sustained over certain objective social processes, such as guided public exhibitions later, and collaborative olfactory ethnographies. In this way, ethno-scents are connected with other social processes of exchange, such as politics, religion and kinship.

Furthermore, there is the unusual, essential, important and transformative idea that each improvisation, exercise and ethno-olfactory practice (#Topoolorgrafia) is a prototype within each index, transferring distributed objects to distributed subjects. Objects that become subjects as living entities. Essence-Capturing Pendants are sensitive and perceptible subjects that give off and evoke parts or evoke memorised vapours, which are blurred by pro-activating each person to reincorporate them while actively perceiving or listening. Moreover, I capture those memorised vapours in the Pendants.

The self is a simple condensed instrument, an interstice of the retrospectives of tradition and through prospectives of innovation through my/our cognition, from my/our own agency; the self is a continuum of continua of protentive and retentive modifications (a sketch); the self is my/our olfactory consciousness or completely subjective cognitive process; the self is a part of common language (within a community of speakers) and therefore this cognition could be situated within an objective collaborative process.

I repeat, I am talking about the agency of intention, causality, result and transformation: of cultural scent as an agent and as playing a practical mediating role. This scent produces effects, which are responses to agency data, and the index is the instrument and the result of the agency and the social relations from which it originated.

Cultural scent reconnects us with our ancestors, with the community. In short, ethno-scent is a faculty responsible for transmitting knowledge and skills. I’m talking about tradition. It is therefore a tool, an interstice opening to other cultural categories because it also opens up semantic fields.

Museums and cultural centres are essential to explain these transformations based on the potential of the SDGs (5). For this very reason, I’ve created a two-headed project: Osmologies as an artistic approach and Omuses.barcelona as a cultural consultancy firm.

As part of the Bioart & Society idea and movement, I embark on the journey of #Topoolorgrafies, providing heritage and artistic case studies to exhibitions, field workshops, collaborative laboratories and research. I’m talking about a future (open source) physical and digital platform, a citizen archive of collaborative ethno-olfactory practices called L_H: OMM (Laboratori_Hub: Osmoteca de la Memòria de la Mediterrània).

See the recent work at the start of this blog/Osmologies: Smellsmap #Topoolorgrafies_ VallComadeBurg – Olfactory memories in Farrera (Residència al Centre d’Art i Natura – CAN @farreracan June 2020). and ONGOING RESEARCH PROJECT: Osmoart Société.

Osmologies aims to transform the view of art and design in science, technology and engineering by promoting it with education in diversity in order to drive innovation in technology companies and cultural projects.

(1) Gell, 2016.
(2) Ingold, 2000.
(3) Classen, Howes, Synnott, 2001.
(4) Gell, 2016.
(5) Specifically, the SDGs I am referring to are: a) Goal 3. Good Health and Well-being. Ensure healthy lives and promote well-being for all at all ages by 2030; b) Goal 4. Quality Education. Ensure that all girls and boys complete free, equitable and quality primary and secondary education by 2030; c) Goal 11. Sustainable Cities and Communities. Make cities and human settlements inclusive, safe, resilient and sustainable; d) Goal 12. Responsible Consumption and Production. Ensure sustainable consumption and production patterns; e) Goal 15. Life on Land. Protect, restore and promote sustainable use of terrestrial ecosystems, combat desertification and halt biodiversity loss.

**

Art and Agency: An Anthropological Theory (Alfred Gell, 2016)

“For Gell, most of the previous studies were part of an aesthetic, semiotic or linguistic approach, unnecessarily projecting the interests of non-anthropological approaches. Gell called for analysing Western and non-Western artistic production from a system of relationships where interpreting symbolic meanings of particular objects is not as important as reconstructing the vectors of causality (or intentionality) that caused them. In other words, regardless of whether we consider the objects in question artistic or not, what matters is inserting them into the network of relationships from which they originated and, within the same network, identifying the effects or responses that they produce in the ‘recipient’ (as Gell calls it) or that they receive from other elements of the chain of intentionalities (1). By replacing the analysis of aesthetics with that of intentionality, Gell takes a fundamental analytical turn.

Art as agency and intentionality

Objects fundamentally constitute ‘indices’ of the social relations from which they originated. The work of anthropology consists of reconstructing those relationships of objects in the social environment, as if they were endowed with agency (that is, capable of producing effects or responses) in a chain of agencies. It is not as important for anthropology to reconstruct the aesthetic properties of the objects in question (symmetry, rhythm, brightness, texture, etc.) or to decipher their hidden meanings, as to identify the position they occupy in a chain of causalities, intentionalities or actions that give meaning to their existence. Gell maintains that the behaviour of these objects in the networks is of the same type as that of the people interacting, insofar as ‘the index itself is the result and/or the instrument of social agency’. To speak of ‘art’ is for Gell to speak of situations in which these indices are produced, which can include anything from the conventional work of art exhibited in the museum, to an African fetish in its context of ritual use. Art is not a codified system of symbols but a ‘system of action’”.

(pages 24 and 25)

(…)

“Gell argues that works of art are parts of a ‘distributed object’ that corresponds to all the works of a given individual or collective system that is distributed in time and space. The style is founded on connections of devices, and what is true individually (Rembrandt’s paintings) holds true collectively (Marquesan tattoos). To perceive a style is essentially to grasp the ‘relations between relations’ of the forms as parts of the whole. It is possible to infer the set of objects from particular objects, in correspondence with the hologram and the aforementioned fractal person”.

(page 27)

“… Aesthetic judgments are only inner mental acts. On the other hand, art objects are produced and circulated in the external physical and social world. Production and circulation have to be sustained over certain objective social processes that are connected with other different ones, such as exchange, politics, religion and kinship”.

(…)

“… Specifically ‘anthropological’ theories have special characteristics that such projects lack. Valuation schemes, whatever they may be, are only of interest to anthropology if they are part of the processes of social interaction that generate and sustain them”.

(page 33)

“… The refusal to talk about art in terms of symbols and meanings may cause some surprise, since many think that the realm of ‘art’ and the symbolic share roughly the same space and time. More than symbolic communication, I focus all emphasis on agency, intention, causality, outcome and transformation. I consider art a system of action, destined to change the world rather than to encode symbolic propositions about it. The action-centred approach to art is inherently more anthropological than the semiotic one, because the former analyses the practical mediating role that art objects play in the social process, rather than interpreting objects ‘as if’ they were texts”.

(pages 37 and 38)

(1)  Bloch, Maurice. 2009, “Une nouvelle théorie de l’art”. Preliminary study to the French edition of Gell, Alfred 2009 L’Art et ses agents, Une théorie anthropologique. Brussels: Les presses du Réel. Text previously appeared as a review of Art and Agency in the magazine Terrain (no. 32, 1999).

**

Omuses/Osmologies explores olfactory dynamics, from what we feel, perceive, memorise, name and categorise, to our representation of a shared environmental reality.

The world and the brain are connected through an ‘ecology of the mind’ (1). We can no longer talk about nature, but about the environment, because we need to see ourselves in the world and not independent of the world. Of course living is a historical process embodied in fragile and ephemeral organic forms that move and circulate on a surface. This phenomenon is a process of revelation and the key to what it means is in the way we learn, in the forms of education. Knowledge based on the perception of each culture is equivalent to what can be considered a “sensitive ecology” (2).

Our Western historical process has been moved away from this “phenomenology of the body” (3) due to the emergence of modern science. Anthropological literature, linked to didactics and poetry, has long been the necessary basis for scientific, technological and social activity (4).

Between the etic (5) and emic (6) methods, dialogues arise in which there are qualities and moral values ​​that will help us to discover the rich textures of the world. In this way, the smells we constantly inhale are an opportunity for knowledge: they are what we will call cultural scents or ethno-scents.

The manifestations of the world exist through cognition—in our minds; tropology (7) studies this human continuum. Furthermore, we know that these highly sensitive prisms of the “material of the world” come from evocations of thought to open the doors to semantic fields (8) and narrate states of consciousness with more solidarity and more vindicative moral values. Thus, determining olfactory evocative fields will help us to study semantic fields, but also the chain of agencies and indices.

A basic idea conveyed by Mary Douglas in Purity and Danger (9) will be essential to research in the cultural corpus of our tradition: the perception of the world is constructed through the imposition of a certain cultural order transmitted in the flow of the experience of each people.

We know that many of the moral values are included in suggestive sensory correspondence and classification systems and that they produce other states of consciousness through the synaesthesia, memory, movement and environment of culturally interrelated groups: it is the phenomenology of the body (12).

(1) Ingold, 2000.

(2) Ingold, 2000.

(3) Ingold, 2000.

(4) This is what is done in STEAM – Example – (acronym for science, technology, engineering, art and mathematics): transforming science, technology, engineering and mathematics through the perspective of art and design, while encouraging this perspective in education and driving innovation in cultural projects.

(5) Description of a culture in which anthropologists use categories of the discipline or their own categories.

(6) Description of a culture in which the anthropologist tries to find out how members of that culture perceive and describe their world.

(7) Study of the rhetorical, figurative or allegorical ways, meaning metaphors and metonymies, to delve into intellectual categories.

(8) Generally a set of words that are not etymologically related and accurately cover a well-defined domain of meanings, constituted both traditionally and scientifically by human experience.

(9) M. Douglas, Purity and Danger, 1991.

(10) Ingold, 2000, p. 154. Tim Ingold coined the term in 1993 to define the spatial and temporal dimensions of the landscape of human life, all thanks to the structural and methodological analysis of the landscape painting that inspired him so much: The Harvesters, by Pieter Bruegel.

(11) Classen, Howes, Synnott (2002), pp. 95-122.

(12) Ingold, 2000.

#smellsmap ; #smellscape ; #taskscape ; #smellsmartcity o tecno-paisatges olfactius ecològics i socio-culturals; #ecomind o ecologia olfactiva; fenomenologia del cos; #NaturalSemanticsSmells ; #NaturalAgencySmells; #SmellThickData ; #ProjectOCEs – Olfactory Collaborative Ethnographies ; #Etnoolor ; #MemòriaEpisòdica ;  #HOMM – Hub/Osmoteca de la Memòria Mediterrània