L’olor cultural pot sobrevenir un agent transformador? (Inspirant-me en: Arte y Agenia, Una Teoría Antropológica. Alfred Gell, 2016)

 

Jo no habito en un territori ni en una llengua, visc en unes olors que em determinen.

(Meritxell Virgili, Abril 2020)

*

 

Osmologies és un projecte cultural i artístic que aposta pel sentit de l’olfacte, situant el nas al cor de l’estratègia de comunicació i al centre de les narratives dels centres culturals i viles, de les ciutats accessibles i de les formacions.

Heu imaginat mai, si l’olor del vostre barri o vila fa la mateixa olor que ensuma una altra persona, veï o veïna; l’evocació olfactiva participativa a través de les etnografies olfactives col·laboratives és una eina per imaginar nous mons, els nostres mons; però sobretot per objectivar aquests alteritats mentre les representem.

Heu imaginat mai l’olor que feria un Delicte d’Odi si el poguéssim arribar a percebre?, hi estem psicosocialment preparats?, i biològicament?

L’olor cultural – o etnoolor -, és un símbol prototípic, arquetip o originari d’una experiència perquè sintetitza vivències, capta fenòmens físics, transmet idees i valors culturals per mitjà dels quals les societats ordenen i integren el món. És un model per representar el més característic del gènere humà, de l’espècie sàpiens actual, perquè és un principi de testimoniatge de la nostra relació amb l’ambient.

Osmologies també proposa la realització d’altres Artefactes i Penjolls Recol·lectors d’Essències on les eco-poètiques són reconstruccions de vectors de causalitat (o intencionalitat) provocades per les performatives o improvisacions, assajos i pràctiques etnoolfactives en un entorn – smellsmap i #topoolorgrafies -, un prisma per pensar el món des de l’olfacte; amb tot, l’objectiu és reflexionar si aquestes eco-poètiques són Agència tal com diu Alfred Gell (2016)

 *

Osmologies té la voluntat de transformar la mirada de l’art i el disseny en les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques fomentant-ho amb l’educació per tal d’impulsar la innovació en les empreses tecnològiques i els projectes culturals.

***

Arte y Agencia. Una teoría Antropológica (Alfred Gell, 2016)

«Para Gell, la mayor parte de los estudios anteriores se inscribieron en una aproximación estética, semiótica o lingüística, proyectando innecesariamente los intereses de enfoques distintos a la antropología. La propuesta de Gell es analizar las producciones artísticas (occidentales y no occidentales) a partir de un esquema de relaciones en donde no prima tanto la interpretación de significados simbólicos de objetos particulares como la reconstrucción de vectores de causalidad (o intencionalidad) que los provocaron. Es decir, más allá de que consideramos artístico o no a los objetos en cuestión, lo que importa es insertarlos en la red de relaciones que los originó y, dentro de la misma red, identificar los efectos o respuestas que estos objetos producen en el receptor (el destinatario, o <<recipient>> según Gell) o reciben de otros elementos de la cadena de intencionalidades. (1) Al reemplazar el análisis de la estética por el de la intencionalidad, Gell produce un giro analítico fundamental.

  • Arte  como agencia e intencionalidad

Los objetos fundamentalmente constituyen <<índices>> de las relaciones sociales que los originaron. El trabajo de la antropología consiste en reconstruir esas relaciones de los objetos en el medio social, como si fueran dotadas de agencia (es decir, capaces de producir efectos o respuestas) en una cadena de agenciamientos. No importa tanto a la antropología reconstruir las propiedades estéticas de los objetos en cuestión (simetria, ritmo, brillo, textura, etc…) o descifrar sus significados ocultos, como identificar la posición que ocupan en una cadena de causalidades, de intencionalidades o acciones, que dan sentido a su existencia. Gell sostiene que el comportamiento de dichos objetos en la redes es del mismo tipo que el de las personas en interacción, en la medida que <<el índice mismo es el resultado y/o el instrumento de agencia social>>. Hablar de <<arte>> es para Gell hablar de situaciones en las que se producen dichos índices que pueden incluir desde la obra de arte convencional expuesta en el museo, hasta un fetiche africano en su contexto de uso ritual. El Arte no es un sistema codificado de símbolos sino un <<sistema de acción>>.»

(Pàg 24 i 25)

(…)

«Gell argumenta que las obras de arte son partes de un <<objeto distribuido>> que se corresponde con todas las obras de un sistema determinado (individual o colectivo), que se distribuye en el tiempo y el espacio. El estilo se funda en conexiones de artefactos, y lo que vale a nivel individual (las pinturas de Rembrandt) vale a nivel colectivo (los tatuajes marquesanos). Percibir un estilo es esencialmente captar las <<relaciones entre relaciones>> de las formas como partes del todo. Es posible inferir el conjunto de los objetos a partir de objetos particulares, en correspondencia con la figura del holograma y la mencionada persona fractal

(Pàg. 27)

«… . Los juicios estéticos son solo actos mentales interiores. Por otra parte, los objetos de arte se producen y circulan en el mundo externo físico y social. La Producción y al circulación tienen que sostenerse sobre ciertos procesos sociales objetivos que se conecten con otros distintos, como el intercambio, la política, la religión y el parentesco

(…)

«… Las teorías especificamente <<antropológicas>> poseen unas características especiales que les faltan a tales proyectos. Los esquemas valorativos, sean del tipo que sean, solamente guardan interés para la antropología si forman parte de los procesos sociales de interacción que los generan y sostienen.

(Pàg. 33)

«… . Puede que el rechazo a hablar de arte en terminos de símbolos y significados cause cierta sorpresa, ya que muchos consideran que el ámbito del <<arte>> y lo simbólico comparten más o menos el mismo espacio y tiempo. Más que en la comunicación simbólica, centro todo el énfasis en la agencia, la intención, la causalidad, el resultado y la transformación. Considero el arte un sistema de acción, destinado a cambiar el mundo más que a codificar proposiciones simbólicas sobre él. El enfoque sobre el arte centrado en la acción es inherentemente más antropológico que la opción semiótica, porque el primero analiza el papel práctico de mediación que desenpeñan los objetos de arte en el proceso social, más que la interpretación de los objetos <<como si>> fueran textos.»

(Pàg. 37 i 38)

(1)  Bloch, Maurice. 2009, << Une nouvelle théorie de l’art>> Estudio preliminar a la edición francesa de Gell, Alfred 2009 l’Art et ses agents, Une théorie anthropologique. Bruselas: Les presses du Réel. Texto previamente aparecido como reseña de Art and Agency en revista Terrain (nro. 32, 1999).

**

El meu treball recent sobre l’olor cultural o etnoolor està centrat en la recerca de la cadena d’agenciaments socials, a partir d’aquí coordino les etnografies olfactives col·laboratives.

Per un altre costat, imagino i proposo accions – performatives -, per a la producció d’Artefactes i/o Penjolls Recol·lectors d’Essències com Objectes/Índexs artístics – també són una cadena d’agenciaments -.

Actualment investigo la situació i la intencionalitat de l’etnoolor dins la trama de l’art i com aquesta està relacionada amb l’Objecte/Índex i el seu origen.

És l’etnoolor – amb la seva representació, o no, de l’Objecte/l’Índex -, un objecte distribuït, o el que és el mateix, hi ha relació amb la idolatria com a ídol anicònic?

Veure el treball que estic realitzant a l’entrada del bloc/Osmologies: Smellsmap #Topoolorgrafies_ VallComadeBurg – Memòries olfactives a Farrera (Residència al Centre d’Art i Natura – CAN @farreracan Juny 2020).

L’entita Omuses i la seva versió Creació+ Innovació/Osmologies esbrina quines són les dinàmiques olfactives existents des del que sentim, percebem, memoritzem, anomenem i categoritzem fins a la representació d’una realitat ambiental compartida.

El món i el cervell estan connectats a través d’una “ecologia de la ment” (1). Ja no es pot parlar de naturalesa sinó de medi ambient, perquè es tracta de veure’ns a nosaltres mateixos dins el món i no independentment del món. Viure, per descomptat, és un procés històric encarnat en formes orgàniques fràgils i efímeres, que es mouen i circulen per una superfície. Aquest fenomen és un procés de revelació i la clau dels significats està en la manera com aprenem, en les formes d’educació. El coneixement basat en la percepció de cada cultura equival al que pot considerar-se com una “ecologia sensible” (2).

El nostre procés històric occidental ha estat allunyat d’aquesta “fenomenologia del cos” (3) a causa del sorgiment de la ciència moderna. Ja fa temps que la literatura antropològica —lligada a la didàctica i la poètica—, és la base necessària per a l’activitat científica, tecnològica i social. (4)

Entre el mètode anomenat ètic (5) i l’èmic (6) sorgeixen diàlegs en els quals hi ha qualitats i valors morals que ens ajudaran a descobrir les textures riques del món; d’aquesta manera, les olors que inspirem constantment són una oportunitat per a la coneixença: són el que anomenarem les olors culturals o etnoolors.

Les manifestacions del món existeixen a través de la cognició —en la nostra ment—; la tropologia (7) estudia aquest continu humà. A més, sabem que aquests prismes del “material del món” altament sensitius provenen de les evocacions del pensament per poder obrir les portes als camps semàntics (8), i narren estats de la consciència amb valors morals més solidaris i vindicatius. Així, determinar camps evocatius olfactius ens ajudarà a estudiar els camps semàntics, però també la cadena d’agenciaments i índexs.

Una idea bàsica transmesa per Mary Douglas a Pureza y peligro (9) serà bàsica per recercar en el corpus cultural de la nostra tradició: la percepció del món es construeix a través de la imposició d’un ordre cultural determinat transmès en el flux de l’experiència de cada poble.

Per tant, el que miro de “recol·lectar” són les densitats olfactives de les àrees on circulen vianants respecte al que és social i cultural, identificant i mapant l’entorn intervingut; parlem del taskscape (10) i del paisatge de les olors o smellscape (11), que ens proporcionarà una textura més rica i dinàmica.

Sabem que molts dels valors morals estan inclosos en sistemes de correspondències i classificacions suggestivament sensorials i que produeixen altres estats de la consciència gràcies a la sinestèsia, a la memòria, al moviment i a l’ambient dels grups culturalment interrelacionats: és la fenomenologia del cos. (12)

(1) Ingold, 2000.

(2) Ingold, 2000.

(3) Ingold, 2000.

(4) És el que es fa en l’STEAM – Exemple – (acrònim de ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques): transformar les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques a través de la mirada de l’art i el disseny, mentre fomentem aquesta mirada en l’educació, i impulsem la innovació en els projectes culturals.

(5) Descripció d’una cultura en la qual l’antropòleg utilitza categories de la seva disciplina o de les pròpies categories.

(6) Descripció d’una cultura en la qual l’antropòleg intenta esbrinar les formes de percepció dels membres d’aquella cultura i la forma com descriuen el seu món.

(7) Estudi de les maneres retòriques, figurades o al·legòriques, és a dir, de les metàfores i les metonímies per profunditzar en categories intel·lectuals.

(8) Conjunt de mots, en general, no emparentats etimològicament que cobreixen de manera exacta un domini ben delimitat de significacions, constituït, tant tradicionalment com científicament, per l’experiència humana.

(9) M. Douglas, Pureza y peligro, 1991.

(10) Ingold, 2000, pàg. 154. Tim Ingold va encunyar el terme el 1993 per definir les dimensions espacials i temporals del paisatge de la vida humana, tot gràcies a l’anàlisi estructural i metodològica de l’obra pictòrica paisatgística que tant l’inspirava: Els segadors, de Pieter Bruegel.

(11) Classen, Howes, Synnott (2002), pàg. 95-122.

(12) Ingold, 2000.

**

L’olor cultural pot sobrevenir un agent transformador? Inspirat en «Arte y Agenia. Una Teoría Antropológica». Alfred Gell 2016

***

Un apunt sobre el virus COVID-19:
Com investigadora social i cultural, camp del coneixement que està lligat a l’ecologia de la ment i la fenomenologia del cos, em crida l’atenció el següent anunci: 
L’absència d’olor, nou símptoma del Coranavirus segons l’escola nacional d’otorrinolaringologia francesa.

#smellsmap ; #smellscape ; #taskscape ; #smellsmartcity o tecno-paisatges olfactius ecològics i socio-culturals; #ecomind o ecologia olfactiva; fenomenologia del cos; #NaturalSemanticsSmells ; #NaturalAgencySmells; #SmellThickData ; #ProjectOCEs – Olfactory Collaborative Ethnographies ; #Etnoolor ; #MemòriaEpisòdica ;  #HOMM – Hub/Osmoteca de la Memòria Mediterrània