Osmoart Société, una recol·lecta olfactiva del petit món dels Pirineus. Olors narrades_Olors recuperades_Olors arxivades. L’olor cultural com agent.

(ONGOING RESEARCH PROJECT)

Paraules clau:

Smellsmap; viatges etnoolfactius; smellscape/taskscape; osmoartsociété; bioartsociety; ecomind; ecologia olfactiva; fenomenologia del cos; “llenguatge natural de les olors”; developing semantic data structures; l’etnoolor com agent; “Penjolls Olfactius Recol·lectors”; #Topoolorgrafies.

L’olor cultural és un arquetip d’una experiència perquè sintetitza vivències, capta fenòmens físics, transmet idees i valors culturals per mitjà dels quals les societats ordenen i integren el món. És un model per representar el més característic del gènere humà, perquè és un principi de testimoniatge de la nostra relació amb l’ambient. Osmologies aposta pel sentit de l’olfacte, situant el nas al cor de l’estratègia de comunicació.

Osmoart Société és un treball de camp i una aproximació per l’activació del L_H:OMM, Laboratori_Hub: Osmoteca de la Memòria de la Mediterrània. 

L’olor cultural com agent

Sobre el títol i el subtítol, genèrics:
Osmoart Société és una recol·lecta olfactiva del petit món dels Pirineus (1), això és una recollida etnoolfactiva del territori dels Pirineus – de Cap de Creus a les valls del Pallars Sobirà -, parlo d’olors i d’art, de les olors narrades, recuperades i que podrem arxivar a través de les descripcions.
És una aproximació, un treball de camp de recerca que per una banda són performatives, accions i improvisacions en el paisatge: Land Art – Osmoart; i per l’altre unes olors recuperades i arxivades gràcies a les històries de vida, una petita mostra i estudi etnogràfic: Société.

Osmoart Société va cooperant, confeccionant, teixint i construint la reflexió final: “L’olor cultural com agent”, aquesta com objectiu d’investigació entre les pràctiques artístiques i antropològiques.

Preàmbul
Heu pensat mai quina olor fa el vostre barri o vila? Heu pensat mai que hi han olors que s’han perdut en el temps i altres que són una novetat del nostre temps? Heu pensat mai que els vostres veïns i veïnes també les poden evocar?
Heu pensat mai que hi han olors transterritorials que desborden eco-paisatges? Sabeu que les podríem recuperar a través del llenguatge comú dins d’una comunitat de parlants, amb tot, gràcies a la memòria episòdica?
Sabeu que en la pràctica olfactiva i en la parla que se’n deriva es produeixen eco-llenguatges que vessen les categories socials encara cosificades.
L’etnoolor o olor cultural és una eina de traçabilitat cultural i social que supera al temps i als llocs; [re]uneix i ens [re]coneix.
Les representacions de la nostra consciència, allò en què creiem, es presenten com a experiències sensibles a través dels nostres sentits, i també com a idees i valors que s’harmonitzen i tradueixen en atributs de concòrdia i justícia.
L’olor cultural pot sobrevenir un agent transformador, un prisma que juga entre el coneixement antropològic i l’acció eco_descriptiva; o dit d’una altra manera: les narratives olfactives eco_narrades ens ajuden a les prospeccions dels camps semàntics.

Com a part del gènere Bioart Society, creo #Topoolorgrafies, lliurant així estudis de casos patrimonials immaterials, també artístics per exposicions, workshops de camp, laboratoris col·laboratius i recerques.

Sobre el títol i el subtítol, concrecions:
Osmoart Société, una recol·lecta olfactiva del petit món dels Pirineus. Olors narrades, olors recuperades, olors arxivades, s’articula en diversos programes d’actuació.

Primer Programa d’actuació, Osmoart fa referència a:
Un treball de camp o recol·lecta olfactiva que s’acomoda i determina a través dels següents objectes artístics: els “Penjolls Olfactius Recol·lectors entre altres artefactes i dispositius”; és una auto-etnografia olfactiva – ecomind, ecologia olfactiva, fenomenologia del cos -, és Bioart que s’activa i articula a través de les #Topoolorgrafies i que a més s’executa de la següent manera:

a) performatives; accions, assajos i improvisacions (cos i moviment, treballant amb l’aparell/sistema olfactiu i fonador);

b) instal·lacions en el paisatge (Land Art), amb els “Penjolls Olfactius Recol·lectors, entre altres artefactes i dispositius”;

c) unes narratives improvisades de les performatives que s’hi associen això és: exploració de la lingüística, obertura de camps semàntics i/o nuclis conceptuals, “llenguatge natural de les olors” de “developing semantic data structures”.

Les #Topoolorgrafies es registren enllocs i punts clau de la geografia dels següents territoris: des dels Pirineus empordanesos – a banda i banda de frontera -, fins a les valls d’Aran; odorant, escoltant, tastant, “tactant” i visualitzant  també les valls de la Garrotxa, del Segre, del Valira, el Sobirà i l’Aran; podria allargar al territori fins l’Arribèra deth Garonaper.

L’olor cultural com agent
L’olor cultural com agent
L’olor cultural com agent
L’olor cultural com agent
L’olor cultural com agent
L’olor cultural com agent

Working in progress

[…]

Osmoart Société #Topoolorgrafies_Pirineus · Camins de l’exili. Camins, tots els camins del món, existents i inventats, tots ells utilitzats per refugiar-se – refugiats -, o per buscar l’exili; no importa ni classe socioeconòmica ni cultural, ni el moment històric. Pensar des de l’etnoolor esclata i desborda les categories cosificades. Working in progressProperament valls del Segre i Valira

L’olor cultural com agent
L’olor cultural com agent
L’olor cultural com agent

Working in progress

***

Segon programa d’actuació, Société fa referència a:

Una recopilació social i comunitària de les olors perdudes en el temps, un exercici que s’executarà a través de les escoltes i conversatoris amb els ciutadans i agents culturals de cada territori. “Olors narrades  Olors recuperades  Olors arxivades”, són les històries de vida, les paraules i les exploracions de la lingüística de les persones, és el saber tradicional, són possibles obertures de camps semàntics, nuclis conceptuals…, parlo del “llenguatge natural de les olors” de “developing semantic data structures”; ara des de la ciutadania.

I és també una eina inspiradora per un dels reptes del s. XXI , parlo dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) – Veure aquí -.

(Activitat a realitzar-se la tardor, fins el desembre del 2021)

***

FINALMENT arribem al tercer programa d’actuació, reflexió final: L’olor cultural com agent

Pensar la producció

(Activitat a realitzar-se, fins el desembre del 2021 – Hivern 2022)

Quart programa d’actuació (Desplegar l’any 2022): Workshops o entrenaments olfactius terapèutics per:

a) la diversitat i inclusió sensorial, especialment per a persones invidents i/o en sordesa;

b) la nostra salut i benestar – Arts in Health -, per qui ha perdut o encara no ha recuperat l’olfacte després d’una malaltia, per a conferenciants o persones que treballen amb la veu, per a qui creu que les pràctiques culturals li milloren el seu estat de benestar emocional i físic, o per a qui vol veure el món des d’una altra perspectiva; tothom és benvingut!  (Vegeu Omuses.barcelona Workshops Olémusworking in progress).

Una vegada realitzada la proposta de recerca i desenvolupament de la beca, tindré un background olfactiu prou extens per poder desplegar pel territori aquests workshops. 

(Activitat a realitzar-se com objectiu de futur amb els agents territorials pel 2022)

***

(1) Inspirant-me en obra de Josep Pla. Un petit món del Pirineu, Cadaqués, Mieres i la Garrotxa, Les Valls d’Andorra. Obra Completa – Volum XXVII. Ed. Destino. BCN.