Recol·lecció Osmològica Delictes d’Odi Polítics (Projecte en Residència a la Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Creació) Working in Progress

Producció artística concretada en els objectes artístics: “Penjolls Recol·lectors d’Essències – Delictes d’Odi ecològics, polítics i de gènere”, és una justificació eco-poètica que treballa entrellaçada amb l’auto-etnografia olfactiva. Una proposta de recerca  perquè tempteja a recol·lectar les densitats olfactives que m’ajudaran a evidenciar els “Delictes d’odi ecològics, polítics i de gènere» en un espai molt concret, el meu, el de la meva existència que es relaciona amb les línies traçables i que es transmuten socialment, també gràcies a les dissociacions genètiques culturals i ambientals.

Recol·lecció Osmològica Delictes d’Odi Polítics – Essència I – a.

Supremacisme d’Estat Vs NasMer (acrònim de Nasser i Meritxell)

L’enciclopèdia.cat diu el següent sobre el supremacisme:

Segons el supremacisme, l’existència de col·lectius suposadament superiors (per raons de raça, llengua, religió, cultura, sexe, etc.) legitima la discriminació, la subjugació o la segregació dels considerats inferiors. Pel seu significat està vinculat amb el racisme, la xenofòbia, el sexisme o altres ideologies que denoten menysteniment de determinats col·lectius.

La Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social, modificada per les L.O. 8/2000, 14/2003 i 2/2009, i popularment coneguda com a llei d’estrangeria és la norma espanyola que regula l’entrada i estada dels estrangers extracomunitaris al territori espanyol, així com els drets i llibertats que se’ls reconeixen. El seu Reglament de desenvolupament va ser aprovat pel Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre, posteriorment derogat i substituït el 30 de juny de 2011 per un nou Reglament de desenvolupament, aprovat pel Reial decret 557/2011, de 20 d’abril (BOE de 30 d’abril).

Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social.

*

Essència recol·lectada entre el 2014 i el 2016

Violència Institucional

Tramitació i teatralització infinita de documentació per fer unes vacances d’un ciutadà togolès.

Xenofòbia d’Estat i Falta de Drets Fonamentals

Les vacances no es van realitzar mai

Insuportable Violència Burocràtica

Document oficial que demostre que hi ha hagut Delicte d’Odi. Supremacisme d’Estat Vs Nasmer

Auto-etnografia, recol·lecció de les densitats olfactives que ens ajudaran a evidenciar els “delictes d’odi” de l’ésser humà en un espai molt concret, el meu, el de la meva existència transversal, des de les línies traçables i que es transmeten, es transfonen i es transmuten socialment.

Hi ha emocions enllaçades amb els sentits que desborden el temps

**

Recol·lecció osmològica Delictes d’Odi Polítics – Essència I – b.

Xenofòbia Vs Aporofòbia Vs Biologisme

Nosaltres, som una espècie: l’Humà (Homo) Sapiens modern. Només ha sobreviscut una espècie humana o homínid. Conegudes són les espècies: homo erectus, neandertals i humans moderns (nosaltres); i el recent homínid descobert: l’home de Deníssova (també anomenat dona X) que és una possible altre espècie d’homínd, – per dir uns exemples -.

Segons la wikipedia 10 jun 2020 a les 20:28: «La Eva mitocondrial, según la genética humana, fue una mujer africana1​ que, en la evolución humana, correspondería al ancestro común más reciente femenino que poseía las mitocondrias de las cuales descienden todas las mitocondrias de la población humana actual, según pruebas de tasas de mutación de genoma mitocondrial.» i «Según la genética poblacional humana del cromosoma Y, el Adán cromosómico o Adán cromosómico-Y habría sido un hombre africano (homólogo de la Eva mitocondrial) que en la evolución humana correspondería al ancestro común más reciente humano masculino que poseía el cromosoma Y del cual descienden todos los «cromosomas Y» de la población humana actual

El que estic dient és: a) per una banda el concepte raça no té cabuda al llenguatge, en cada un dels idiomes que els humans hem creat, perquè els estudis mitocondrials i cromosòmics ens parlen d’evolució humana sencera i holística no de dividida, a més mai es parla de raça; b) tots, i vull dir entre tots els humans s’han reproduït entre ells al llarg dels mil·lenis difuminant la idea de raça que apliquem per altres espècies. No hi ha motiu per dividir sinó més aviat per unir; avui en dia és estúpid parlar de raça; i c) quan vaig estudiar prehistòria a la universitat mai ningú em va parlar de races… i mira que vam anar enredera!

PER TANT SEGUIR PARLANT DE RAÇA ÉS PARLAR D’UN CONCEPTE POLÍTIC, ELS RACIALITZADORS HO FAN DES DEL DELICTE D’ODI POLÍTIC

Angela Davis: ‘Racism is embedded in the fabric of this country’

Legendary activist Angela Davis on the new push to end systemic racism in the US after decades of struggle for justice. 25 Jun 2020 05:58 / Aljazeera

*

Jane Elliot, professora i activista

*

Per què la Gran Enciclopèdia Catalana segueix expressant-se amb el mot raça?

Perquè seguim dient raça si no hi han tals races? Cada vegada que algú es refereix a aquests conceptes, posa en valor un terme erm o nul (sinó és per referint-nos a explicacions d’altres espècies i ja sabem tot que no). El concepte divideix i no uneix. El concepte raça pels humans sorgeix d’un moment històric cultural: el mal dit exotisme, o millor dit l’evolucionisme en termes històrics, un imaginari existent en aquell moment, sorgit de les grans colonitzacions i genocidis que van ser perpetuats pels europeus racialitzadors durant els segles XVIII, XIX i XX; i que segueix al s XXI.

Cada vegada que diem raça, racisme o racialització estem posant en valor un imaginari colonial, no estem millorant la condició social i cultural dels diferents col·lectius discriminats o excloses o invisibilitzats voluntàriament per uns discursos polititzats, racialitzadors.

Si els conceptes creen valors, deixem d’utilitzar aquesta categorització

Prou de parlar de raça, racisme o racialització!, perquè només estàs parlant de l’altre i no de tots i totes.

Des del sorgiment de l’Estructuralisme – diversitat culturals i relativisme -,  per Claude Lévi-Strauss (Brussel·les, 28 de novembre del 1908 – París, 30 d’octubre del 2009), el concepte hauria d’haver quedat en desús per sempre més i si quedava algun dubte.

I no estic dient que el racisme o la racialització com a categorització per excloure malintencionadament exercit per intel·lectes pobres i emocionalment indignes no existeixi; el que dic és que lluny de visibilitzar una problemàtica social/polític estem refermant una diferència que de per si és inexistent, biològicament parlant.

Millor dir Delicte d’Odi Polític.

La Xenofòbia és un Delicte d’Odi Cultural que té una traducció social.

L’Aporofòbia és un Delicte d’Odi Social que té una traducció cultural.

Jo diria directament Delicte d’Odi contra l’humà. L’homofòbia ja sabem a què es refereix, i… jo em pregunto si podríem repensar i redistribuir conceptes.

I dic polític perquè al meu entendre i des de l’enteniment de la polis grega o la cosa comuna – la democràcia -, ens engloba a tots i a totes.

Angela Davis on Racism, Capitalism and RevolutionIn a timely interview from 1972, Angela Davis explains how capitalism uses racism to divide and exploit people and why we need a revolution.

***

El col·lectiu de «manters» com exemple de

Recol·lecció Osmològica Delictes d’Odi Polítics

Podem dir que la xenofòbia – o delicte d’odi d’animadversió cap a persones o cultures diferents -, al col·lectiu de «manters» faria referència a la pretensió d’invisibilitzar als ciutadans/nes de casa nostra perquè existeix un odi a la pobresa.

D’aquest fet se’n diu aporofòbia.

El cas del “Top Manta” – una confraria, comunitat o gremi que agrupa laics, o no, i vol fomentar les relacions fraternals entre els seus membres.

Unknown-1

El precio de la Manta

FAQS – Sindicato ManteroBCN

Tras la Manta – Per una ètica periodística

Fake news – elPeriódico / Madrid – Sábado, 23/02/2019

El cas dels «Gremis de Barcelona», a l’edat mitjana els artesans eren anomenats ministeralis, d’on ve la paraula catalana menestral. Els artesans s’agrupaven en corporacions d’oficis, que en el segle XIV es van transformar en gremis. Eren organitzacions que tenien cura de la formació dels artesans i defensaven els seus interessos econòmics i professionals. També controlaven l’excés de producció i marcaven els preus. Cada corporació tenia la seva confraria, agrupació de caràcter religiós amb funcions socials i benèfiques amb un sant patró que la representava. Ajudaven els que ho necessitaven i les vídues i els orfes. A Catalunya la tradició dels gremis està molt arrelada, de tal manera que malgrat l’extinció dels gremis històrics, nombroses associacions professionals de sectors molt diversos van seguir adoptant el nom de gremi i encara ho segueixen fent en el present. Els treballadors d’un mateix sector o ofici s’agrupen avui dia per a tenir poder de veu i decisió en temes que comparteixen, com pot ser la formació, la qualitat, la publicitat de productes comuns, l’ajuda social i familiar, etc.. . L’any 1980 es va constituir el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona.

La religiositat morabita entre els treballadors informals d’origen senegalès a Barcelona – GRECS, Grup de recerca sobre exclusió i control social – Cultura Viva Dijous 4 d’Abril 2019 Campus Raval UB

La religiositat morabita entre els treballadors informals d’orígen senegalès a Barcelona. El cas dels modou-modou o manters – Etnologia.cat – Institut Català d’Antropologia

On són el col·lectiu de manters?

**

Auto-etnografia, recol·lecció de les densitats olfactives que ens ajudaran a evidenciar els “delictes d’odi” de l’ésser humà en un espai molt concret, el meu, el de la meva existència transversal, des de les línies traçables i que es transmeten, es transfonen i es transmuten socialment.

Hi ha emocions enllaçades amb els sentits que desborden el temps

***

Recol·lecció Osmològica Delictes d’Odi Polítics – Essència II

Document – Sentència al Procés – CAUSA ESPECIAL núm.- 20907/2017

DECLARACIONS DELS ENCAUSATS EN EL JUDICI DEL PROCÉS Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell són els dotze presos polítics que declaren al Tribunal Suprem.

Judici del procés – Declaració de David Fernàndez 25/04/2019

Judici del procés – Declaració de Marina Garcés 14/05/2019

Judici del procés – Declaració de Lluís Llach 29/04/2019 

Judici del procés – Declaració de Jaume Mestre 13/03/2019

Judici del Procés – La declaració completa de Gemma Rigau 23/05/2019

Judici del procés – Declaració d’Albano Dante Fachin 28/02/2019

Judici del procés – Lehendakari Íñigo Urkullu 28/02/2019

Judici del procés – Declaració de Xavier Domènech 28/02/2019 

Judici del procés – Declaració d’Ernest Benach 28/02/2019

Judici del procés – Declaració d’Ada Colau 28/02/2019

Judici del procés – Declaració de Ruben Wagensberg 25/04/2019

Judici del procés – Declaració del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero 14/03/2019

*

1’Octubre 2017 – Referèndum Català

Spanish Police 805 Videos of the Repression lived in Catalonia caused by the Spanish Police in the Referendum of October 1, 2017 #ThisIsTheRealSpain

A. La Policía Nacional desaloja el Instituto Jaume Balmes – 1 de Octubre 2017

B. ESPECIAL INFORMATIU: 1-O MATÍ Actuació de la policia a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona – TV3 – 1 d’Octubre 2017  

Manifestació de Societat Civil Catalana el 27 d’octubre 2019 a Barcelona

Institut Jaume Balmes dia 27 d’Octubre 2019

Vídeo 5 minuts: Una ensumada que fa mal – Una ensumada per prendre consciència – Ensumada que voldria ser justícia reparadora, com un antídot.

El món targivesat per no perdre la dominació.

Por i odi acumulat per no perdre l’hegemonia.

Fetidesa indigne

Per què 80 000 persones – segons la Guàrdia Urbana -, catalanes no parlen català?, només el vaig escoltar dues vegades i llegir-hi una pancarta.

IMG_0046

Topoolorgrafia de la mefitis en un món del segle XXI

Hi ha emocions enllaçades amb els sentits que desborden el temps

*

DECLARACIÓ DE LA LLOTJA DE MAR 25 d’octubre de 2019 

Ramiro García de Dios és un jutge d’instrucció retirat que no té pels a la llengua. Al «FAQS» ha valorat l’actuació dels Mossos i de la Policia Nacional durant les protestes a Catalunya i l’ús de la presó preventiva. També ens analitza la figura de Fernando Grande Marlaska amb qui va coincidir diversos anys a Euskadi quan era jutge. 02/11/2019 

Ramiro García de Dios: “Nuestro sistema judicial es beligerante con los débiles” Pablo «Pampa» Sainz 2018-02-01 El Salto

Conseller Jordi Puigneró Què és la República Digital Catalana que es vol impulsar des de la Conselleria de Polítiques Digitals? Com és que el govern espanyol vol aplicar un decret llei per acabar amb ella? 02/11/2019

Ramón Grosfoguel – Què va suposar l’1-O per al sociòleg i professor de la Universitat de Berkeley Ramón Grosfoguel? I, ara, què en queda? El professor assegura que l’única solució és «la desobèdiencia civil». 28/09/2019

Ramin Jahanbegloo – Filòsof i activista iranià, empresonat a Teheran per les seves idees, director del Mahatma Gandhi Center for Nonviolence and Peace Studies i autor de «L’obligació moral de desobeir». A més, ha visitat Jordi Cuixart a la presó, autor del pròleg del seu llibre. 02/11/2019

***

Recol·lecció Osmològica Delictes d’Odi Polítics – Essència III

Working Progress…

La Llista és negre [i oberta]

La Llista és negre [i tancada]

Corrupció a l’Espanya Democràtica. Un treball inspirat en l’exposició que plantejava el Palau Robert: dilemes ètics per “revoltar” la ciutadania contra el frau: L’art de la corrupció – Oficina Antifrau de Catalunya celebra 10 anys. Tardor 2019.