Smellsmap #Topoolorgrafies_ VallComadeBurg – Memòries olfactives a Farrera (Residència al Centre d’Art i Natura – CAN @farreracan Juny 2020) Working in progress

A. Eco-Poètiques Olfactives en el Paisatge – Improvisacions, assajos i pràctiques etnoolfactives recol·lectades en els Penjolls d’Essències. Reflexions post Residència: «L’etnoolor com agent»

B. Etno-Converses amb tres ciutadans de la Vall de la Coma de Burg – Aproximacions etnogràfiques focalitzats en la memòria olfactiva de la Vall.

A.

L’olor cultural pot sobrevenir un agent transformador?

(Arte y Agenia. Gell 2016).

Reflexió al final del post

L’auto-etnografia olfactiva, un espai d’innovació, un mètode on s’ensumen, s’equiparen i es comparteixen les densitats olfactives , identificant i mapant un entorn intervingut; parlo del “taskscape” (Ingold, 2000), i del paisatge de les olors o “smellscape” (Classen, Howes, Synnott, 2001) de les viles, proporcionant-nos una textura més rica i dinàmica dels espais/territoris – Smellsmap Vall de la Coma de Burg -.

Producció artística dels objectes artístics: “Penjolls Recol·lectors d’Essències”, és una justificació eco-poètica que treballa entrellaçada en un primer nivell entre l’auto-etnografia olfactiva i l’etnografia col·laborativa. Una primera proposta de recerca per què tempteja a recol·lectar les densitats olfactives que m’ajudaran a evidenciar la Memòria Olfactiva de La Vall de la Coma de Burg i del poble de Farrera, en un espai molt concret, el meu, el de la meva existència que es relaciona amb les línies traçables i que es transmuten socialment, també gràcies a les dissociacions genètiques culturals i ambientals.

*

Improvisacions, assajos i pràctiques etnoolfactives

(Topoolorgrafies audiovisuals)

Twitter / Periscope – #Topoolorgrafia_VallComadeBurg

Instagram – #Topoolorgrafia_VallComadeBurg

Vimeo – #Topoolorgrafia_VallComadeBurg

Working in progress…

B.

En les ciències socials, en concret les etnografies col·laboratives, aquestes sorgeixen en força com a mètode que dona solucions a problemes, concrecions de requeriment i propostes de canvi a nous fenòmens. La investigació aplicada està orientada a proporcionar informes on s’especifica una afirmació, a més, aquesta tanteja sobre l’existència d’una realitat social que encara no ha pogut ser verificada de manera empírica. 

De l’auto-etnografia olfactiva de l’apartat A. a una primera aproximació de l’Etnografia Olfactiva Col·laborativa. (Veure Opuscle en aquest mateix Portafoli Osmologies a «Les Pervivències Olfactives a Barcelona – Comissariat pel Museu Etnològic de Barcelona i de Cultures del Món»).

La Memòria Olfactiva de La Vall de la Coma de Burg i del poble de Farrera que relaciono amb les línies traçables i que es transmuten socialment; amb tot, tenint en compte la memòria dels veïns i veïnes de la Vall de la Coma de Burg. 

*

Tres entrevistes, tres aproximacions etnoolfactives del paisatge personal d’una veïna i dos veïns.

La primera, la Meritxell de Casa Manresà. Deduïm al final de la conversa que cal preservar el patrimoni olfactiu immaterial que ens queda de Casa Manresà i satisfeta em comenta: «… ara quan restauri o pinti m’hi fixaré, perquè voldrà dir que mai més podré olorar aquell record».

El segon, en Ramon Cornellana de Casa Besolí, d’ofici: pastor. Deduïm que els pastors, les cases o les palleres, on es remenen les ovelles, totes fan olor a oli de ginebra, un ungüent per curar les ovelles. Però en Ramon em diu: «… que ara tot fa menys olor perquè abans es feia servir zotal (ara prohibit)…»; em diu que aquest producte ho impregnava tot: les pells i els velluts – vestimentes -, les cases… , també em comenta que ara ens vestim amb roba tècnica i que per tant és tot més higiènic, higienitzant… es perden les olors del passat (això últim és meu). La pega amb que es marcaven les ovelles també feia una ferum ben especial, però ara es fa amb betum de quitrà que també s’ensuma fort. Ens acabem preguntant per quin motiu el l’Ecomuseu dels Pastors, a la Vall d’Àssua, no té cap olor representativa de la vida viscuda de l’ofici.

El tercer, en Josep Bringué Carboné – Pepe, el guarda forestal de Tírvia. En Pepe passa dels 90, ja fa anys, però la seva clarividència mental el fa expressar-se en contundència, em diu: «… hi ha una cultura del territori que s’ha perdut, paraules, llocs, toponímia, també animals que ja no es veuen». Ell caminava el territori, l’olorava, el sentia… . És un Boiximan* – això ho dic jo -, ja no n’hi han com ell… diu la gent.

* Poble africà que habita al desert del Kalahari. “Sé com cuidar de les preses. És per això que vaig néixer amb elles, vaig viure amb elles i encara són aquí. Si vas a la meva zona, trobaràs animals, la qual cosa demostra que sé com cuidar d’ells.” Els boiximans són els pobles indígenes del sud d’Àfrica. En gran part caçadors-recol·lectors, el seu territori s’expandeix per diversos països i consideren la regió la seva llar des de fa desenes de milers d’anys.És ben sabuda la profunda connexió que tenen aquests pobles amb la seva terra, així com el seu profund coneixement del món natural i el delicat equilibri que han mantingut durant milers d’anys amb el seu medi ambient

***

Reflexió final

Working in progress

Si ens situem a l’Inici d’aquest Portafoli Osmologies i anem a: Olor Cultural com Agent, les preguntes que se’n deriven després d’haver realitzat les improvisacions, assajos i pràctiques etnoolfactives/eco-poètiques en un espai donat, en aquest cas a @farreracan, Smellsmap, #Topoolorgrafia_VallComadeBurg, jo hi reflexiono i dic:

(Atenció: s’han d’haver vist tres o més improvizacions…)

Que les olors culturals que vaig anar narrant i recol·lectant en els Penjolls d’Essències són «índex» de les relacions socials, perquè són descripcions aportades gràcies a la meva memòria (individual i col·lectiva), i que he indagat en uns episodis de vida que són de per sí socials. El que m’importa com antropòloga i artista és: «… reconstruir esas relaciones de los objetos en el medio social, como si fueran dotadas de agencia (es decir, capaces de producir efectos o respuestas) en una cadena de agenciamientos.» (Gell 2016). I apunto, com diu Gell, que l’art no és un sistema codificat de símbols sinó un sistema d’acció; com podrien ser les improvitzacions, assajos i pràctiques etnoolfactives/ecopoètiques.

El que he realitzat amb les performatives a @farreracan és identificar la posició que ocupa l’olor cultural en una cadena de causalitats, de intencionalitats o d’accions, que donen sentit a l’existència mateixa de les eco-poètiques/artístiques olfactives.

Gell diu: «… que las obras de arte son partes de un <objeto distribuido> que se corresponde con todas las obras de un sistema determinado (individual o colectivo), que se distribuye en el tiempo y el espacio. El estilo se funda en conexiones de artefactos, y lo que vale a nivel individual (las pinturas de Rembrandt) vale a nivel colectivo (los tatuajes marquesanos). Percibir un estilo es esencialmente captar las <relaciones entre relaciones> de las formas como partes del todo. Es posible inferir el conjunto de los objetos a partir de objetos particulares, en correspondencia con la figura del holograma y la mencionada persona fractal.» Jo dic que els Penjolls d’Essències Recol·lectades en les improvisacions, assajos i pràctiques a la Residència de @farreracan són <objectes distribuïts> d’aquelles descripcions/narratives perquè he pensat des de les <relacions entre relacions> en el meu/nostre sistema cognitiu i dins un llenguatge comú dins una comunitat de parlants.

No pretenc que els objecte artístic de coneixement o els Penjolls d’essències recol·lectades siguin judicis estètics que provenen d’actes mentals interiors, com diu Gell, sinó que la producció i la posterior circulació estiguin sostinguts sobre certs processos socials objectius – com seria el cas d’una exposició pública sota el guiatge de l’artista o les etnografies olfactives col·laboratives -; d’aquesta manera les etnoolors es connecten amb altres processos socials, com seria el cas del intercanvi, la política, la religió i el parentes.

Estic parlant de l’agècia, la intenció, la causalidat, el resultat i la transformació de l’Olor Cultural com Agent, com a paper pràctic de mediació

*

En una futura producció/exposició m’interessarà identificar els efectes o respostes del públic dels objectes artístics o Penjolls Recol·lectors d’Essències; un públic que és el receptor o destinatari com a <recipient>, és la intencionalitat com a gir analític del objecte artístic.