Pràctica curatorial pel museu etnològic i de cultures del món, MUEC_Barcelona · “Les cares de Barcelona” Seu Montjuïc.

Aquest és el tercer post d’un seguit que faran referència a les CITACIONS de la paleta etnoolfactiva de la recerca. Per saber-ne més de la justificació metodològica, la correlació entre mètode, objectius i resultats, de l’operativitat del treball de camp i de les consideracions del llenguatge i tècniques, aneu a l’enllaç següent de l’Opuscle: aquí

Sobre les CITACIONS: només en trobarem una petita representació a l’Opuscle, però la realitat és que es van arribar a executar, narrar i arxivar 762 ensumades.

PALETA ETNOOLFACTIVA  – Gòtic / Raval

  • “Venen bafarades de fum de tabac i unes olors com de tancat   i resclosit. És una olor tancada i com picant, també àcida. I amb un punt de pipí. Ara ensumo unes olors lleugeres, no sabria posar-los nom: tenen un punt de pernil sec o com de greix de pernil ressec, però suat. Ara m’arriben unes bafarades d’olors de menjar pakistanès, però barrejades amb olors de pixum que surt de l’aire dels carrerons tancats pels quals vaig passant. És un aire que surt dels carrers i t’impregna amb aquesta olor desagradable de pixum i les olors que m’arriben de restaurant.” (Etnògraf/a 2, matí 1. Gòtic/Raval).
  • “La sensació és el d’un aire tancat, respirat. Molt barrejat amb coses de restaurants i menjars. Aquí hi ha una acumulació d’olors difícil de descriure en paraules. En passar per llocs tancats, com són els passadissos que queden en les bastides que fan servir per restaurar façanes, et trobes una olor més forta. Una olor vella del polsim de les cases, empresonada en aquella mena de passadís efímer.”(Etnògraf/a 2, matí 2. Gòtic/Raval)
  • “Són olors subtils, rares. No tenim vocabulari per explicar aquestes olors. Són olors que venen i se’n van molt de pressa, però la sensació global que em deixen és d’un pernil ressec, d’aquella part groga del greix ranci, plena de fongs. Pel camí, m’arriben bafarades de tabac de gent que està fumant per les cantonades. El vent escampa aquestes bafarades de tabac. També m’arriben bafarades molt humanes de gent que va en tirants i desprèn olor de suat. De vegades, també sento com una olor de pollastre rostit, però no és de pollastre, és d’aixelles. La calor contribueix a fer que tot aquest ambient tingui una intensitat. A més, el fum dels cotxes i les motos és especialment insistent en tot aquest aspecte.” (Etnògraf/a 2, matí 3. Gòtic/Raval)
  • “Tiro pel carrer dels Tres Llits. És un carrer estret que fa una forta olor de tancat, de vell, de pols. Es nota un canvi de pressió. I venen moltes olors de coses tancades i de menjar refregit. Passa gent. L’aire que es respira aquí ja s’ha respirat diverses vegades. L’olor de pols es fa intensa. El que respires costa de respirar. A més, de tant en tant, s’hi afegeixen pudors de tabac. Direcció Avinyó passo per davant d’una reixeta d’on surt una olor de claveguera forta i fastigosa. Però la pudor dura poc en el meu nas, perquè, de seguida, em venen unes olors fresques, blaves, oceàniques, marítimes que relaxen aquesta mala sensació. Però també duren poc, perquè unes noves bafarades de tabac tornen a deixar en el meu nas una sensació de disgust. Vaja, que no hi ha manera que les olors simpàtiques i agradables continuïn en el meu nas.” (Etnògraf/a 2, matí 8. Gòtic/Raval)
  • “Les olors segueixen sent velles, antigues, cansades, respirades, usades, reutilitzades. És un aire que s’ha fet servir tantes vegades! Giro per Avinyó i vaig direcció al mar. Aquí les olors són molt complicades. Desodorant? Farmàcia? Menjar? Fum? Com diantre es descriuen aquestes olors?” (Etnògraf/a 2, matí 11. Gòtic/Raval)
  • “Em tornen a venir aquelles bafarades com de sabatilla suada. No sé com descriure millor aquesta experiència. Aquesta imatge és la que millor se li assembla. Té alguna cosa com de pernil ressec amb el greix ranci. Però  no  és  exactament  això.” (Etnògraf/a 2, nit 9. Gòtic/Raval).
  • “Carrers: Sant Pacià / placeta de Miquel Pallés / Santa Elena / Sant Bartomeu. He fet un tombet pel minibarri; l’olor no és de cloaca. El que sí que puc explicar és que, de les cases, en surt una frescor pudent d’habitacions poc ventilades, on puja per les canonades la mala olor de les cloaques; alhora, la brisa densa hi és present. No en soc gaire conscient… potser m’hi estic acostumant, és el meu cos biològic.” (Etnògraf/a 3, tarda 12. Gòtic/Raval).
  • “Carrer de les Carretes: l’olor que em ve a vegades a tot el barri en aquest carrer es torna més protagonista, com d’aigua estancada que evoca una idea d’olor de vòmit. Per moments es torna més forta o s’esvaeix; és la principal de tot el barri en general.” (Etnògraf/a 1, matí 2. Gòtic/Raval).
  • “El Jardinet dels Gats: l’olor que em provoca el lloc està protagonitzada pels animals que hi viuen, fems de gats i sorra humida. Tampoc no és tan desagradable com per no acostar- s’hi; se’ls veu ben cuidats, tot i que l’antiguitat de l’edifici hi dona un aire de deixadesa.” (Etnògraf/a 1, matí 5. Gòtic/Raval).

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Post comment