Primer acte: penso el futur perquè oloro el present.

Com espurnes que venen i se’n van, tot un món d’olors domèstiques s’han instaurat al meu cervell. Olors que recordaré anys enllà, quan el meu olfacte evoqui en qualsevol moment i per qualsevol fet una ensumada sense demanar-la. Un remolí olfactiu entrarà pels meus narius convertint-se amb una infinitat de sentiments episòdics d’aquests dies de confinament. Amb tot, les olors domèstiques fetes consciència s’han modelat amb silenci i soledat, ja vindran altres dies quan pugui valorar-les amb la companyia desitjada. 

I sí, l’enyor d’aquestes olors serà infinit, per ser-les d’abans i de després, inspiracions que presents es converteixen en pensaments i alhora ens transporten a un temps passat, molt llunyà quasi sense imatges, només existent en la memòria de l’olfacte/cervell, i que jo, només jo sé que tornaran quan la memòria s’apagui per desig del destí.

Segon acte: Oloro el present i aquest és entorn viscut.

Casa és un holograma d’olors impermanents. Aquestes es destapen per l’acte de feinejar amb draps, draps nets i bruts de pols que es va escampant i enganxant al drap i més draps amb desinfectants i sabons d’aromes artificials del tot inimaginables – per aquest motiu són artificials, perquè el nostre cervell no les reconeix per natura -; així, ensumo una ronya emmarronida dolça tirant a neutre que només fa pudor perquè la remenes. Tota aquesta orquestra olfactiva es va transformant harmònicament i sense adonar-se i per encaix cultural amb els caldos i bullits vegetals i sopes de pasta; és curiós, la pasta també té un aroma dolça i neutre i només fa bona olor quan la remenes; és del cert que aquell encaix no te la fa olorar. I cada cop que entro a l’habitació una inspiració a florit de pintura blanca m’embalbeix els narius recordant-me les cases pairals resclosides; sí, un episodi en concret: Mas Rusquelles, Viladrau, casa que va acollir literats il·lustres i documents d’arxius catalans de la Guerra Civil; una experiència guiada fantàstica!, unes olors agradables i humides que viatgen per la meva ment d’un dia festiu i soleller. M’oblidava!, netejant he descobert un escapament d’aigua del bloc del costat, darrere un quadre; feta la gestió, ja vindran a arreglar-ho. Per cert, l’olor no em molesta gens.

Tercer acte: oloro el passat en el present.

I d’aquesta manera he anat fent i fent i fent i ordenant qui sap quina cosa fins a arribar al que no sabia que podia ordenar perquè no estava en la meva memòria recent i que tanmateix el confinament m’ha regalat tresors altra vegada a la memòria, evocacions episòdiques i memorables de la meva vida; és la sinestèsia que ha fet el seu curs mentre olorava, veia i tocava objectes dins de caixes i, que tot i que estaven perdudes, aguaitaven en silenci i paciència a què arribessin aquests dies; allà, aquí, tots objectes que jo anava simbolitzant i que han tornat a ser part de mi gràcies als quals, a ells mateixos, he tornat a tocar i veure i, així he pogut olorar paisatges verds humits i secs grocs de les vacances, moments fantàstics i amics, escenografies olfactives sobreposades i ara tornades a fixar en una memòria interna que és també col·lectiva. Jo, ara, passat el temps els hi faria els honors d’exposició en el museu de la memòria, els aprecio com relíquies doncs el valor és immens per explicar una història construïda i…, una vida encara per viure. 

Quart acte: oloro i reflexiono.

Aquests objectes – no són objectes manufacturats, a excepció de les cartes fetes a mà -,  reconstrueixen vectors de causalitat (o intencionalitat). M’explico, més enllà del que considerem artístic (per la simbolització atorgada), o no dels objectes en qüestió, el que importa és que els insereixo en la xarxa de relacions del temps en el qual els vaig originar i, dins de la mateixa xarxa, identifico els efectes o respostes que aquests objectes m’han produït (el destinatari, en jo mateixa > segons Gell), també tinc en compte altres elements de la cadena d’intencionalitats. 

Així, no només reemplaço la cadena estètica/simbòlica per la de la intencionalitat, sinó que també puc dir que els objectes retrobats i ensumats fonamentalment constitueixen > de les relacions socials que els van originar. El treball de l’antropologia consisteix a reconstruir aquestes relacions dels objectes en el medi social, com si fossin dotades d’agència (és a dir, capaços de produir efectes o respostes) en una cadena d’agenciaments (1).

Les olors culturals que he anat evocant en la pràctica de l’ordre i viure confinada són en elles mateixes > perquè reconstrueix les relacions entre el medi ambient, el social i també la biologia humana.

Cinquè acte: l’ara i l’aquí no-olfactiu del confinament

A què fa olor el que el nostre aparell olfactiu no pot olorar? Com recorden els episodis de vida els anòsmics i, si la seva memòria no es tenyeix d’aromes (2), perfums (3) i essències culturals col·lectives, aleshores com pensaran el confinament, serà massa diferent del que jo estic vivint (4)? 

Sisè acte: em desfogo pel nas! 

Quina pudor fa aquesta ciutat en què visc! D’ençà que hi ha menys contaminació atmosfèrica i acústica els efluvis d’escombraries m’arriben amb més intensitat – o els meus narius els poden discernir millor -; fins i tot el camió de recollida d’escombraries el puc olorar de lluny, com una naturalesa morta urbana.

***

Vull tornar a olorar la neu que ha caigut als cims de les muntanyes quan estic en el confort de la vall!  Una olor objectiva que no necessita cap estímul de més i que tanmateix, la recordo, vull dir que l’oloro realment quan veig fotografies de muntanyes nevades, sí el meu cervell m’enganya. És una olor sanadora!

(1) Inspirant-me en l’obra d’Alfred Gell 2016 [1998] Arte y Agencia Una teoría antropológica.

(2) Aroma: fa referència a les olors de l’alimentació.

(3) Perfum o fragància: fa referència a les olors en l’àmbit de la perfumeria i dels ambientadors.

(4) En aquest cas la descripció olfactiva que presento – la crònica -, és més individual que col·lectiva, tot i que sempre serà també aquesta última.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Post comment