Crònica olfactiva des del confinament – Abril 2020
Primer acte: penso el futur perquè oloro el present. Com espurnes que venen i se’n van, tot un món d’olors domèstiques s’han instaurat al meu cervell. Olors que recordaré anys enllà, quan el meu olfacte evoqui en qualsevol moment i per qualsevol fet una ensumada sense demanar-la. Un remolí olfactiu entrarà pels meus narius convertint-se…