Una recol·lecció osmològica i una descripció poètica en format working in progress, primavera/tardor 2013

(Síntesi)

Kpalimé

He categoritzat per dies, això vol dir consecutivament però no cada dia (o sí, ja veurem). Escric tal com raja de la meva ment, conseqüentment pot ser que hi hagi algun paràgraf que no s’acabi d’entendre… , això mateix també forma part d’aquesta autoetnografia.

(…)

Preàmbul

Sé el que busco conceptualment (el marc teòric hi és també alguna pràctica realitzada); estar allà, com una constant a la ment, rastrejo inconscientment la forma de realitzar la PRÀCTICA ARTÍSTICA. I Voilà!, apareix un noi voluntari de l’ONG-Astovot (1), en Renoud, oferint-se per fer viatges turístics a canvi d’una petita quantitat. Li dic que a mi el que m’interessa és donar voltes per Kpalimé…, de fet no se m’havia ocorregut fins aquest moment. Els recursos proporcionen possibilitats. I automàticament la ment torna a l’espai de Fez, per a les sensacions i no per fer-hi una pràctica etnogràfica. La ment torna a la identitat i el moviment, a la memòria, a la fenomenologia i les olors com a medi. És la memòria sensorial la que treballa.

(…)

D.5. – 9 de Juny

Em desperto a les 4:53 h; començo a pensar… he visualitzat l’objecte artístic exposat en un immillorable marc expositiu. Explico i dibuixo a la llibreta on vaig fer-hi el mapa-creatiu-hologràfic-osmològic de Kpalimé: Taula d’olors, de vidre; quadriculat amb espais per posar les essències; un accessori per posar els paperets per tirar-hi l’essència, com a les perfumeries. Rodejat de la pantalla pels vídeos i el mapa de Kpalimé…, i tot els documents que facin falta… + les altres intervencions a l’espai que encara no he fet, altres processos creatius. Penso: les essènies seran de veritat, haig de fer el taller amb la Sandra Iruela (2), per crear les fragàncies reals a través dels meu pensament, memòria evocativa i les descripcions que faig.

No he anat al cementiri.

Els vídeos no els puc enviar… La connexió del Cyber és fatal.

Llegeixo en un bar Mémoire et Identité, d’en Joël Candau. Press Universitaires de France, 1998; és el meu llibre del viatge, en Candau és director del màster en Antropologia dels sentits a la Universitat de Nice Sophia-Antipolis (3). Excepcional!, i no sense cap problema, és en francès… cap problema endavant i ja està, és el tercer llibre en francès que em llegeixo d’antropologia (de fet entenc millor aquests que El petit Príncep). Haig de sincerar-me, llegir antropologia em retorna al centre del que vull buscar, sóc una persona dispersa, gràcies a la dispersió també puc crear amb el pensament analògic.

“Je tiendrai uniquement comte de ce que j’ai dit plus haut de la protomémoire: il est probable que des manières d’être au monde (gestuelle, façons de dire et façons de faire, etc…) acuises lors de la socialisation précoce, manières d’être au monde qui contribuent à les définir et qu’ils ont mémorisées sans en voir conscience, ce qui est d’ailleurs au principe même de leurs efficacité. De ce point de vue, il faudrait alors nuacer les conceptions situationnelles de l’identité – sans les rejeter pour autant – en affirmant qu^l peut y avoir un noyau mémoriel, un fonds ou un substrat culturel ou encore ce que Ernest Gellner appelle un <<capital cognitif fixe>> partagé par une majorité des membres d’un groupe et qui donne à celui-ci une identité dotée d’une certaine essence.” (Candau, 1998: 18)

L’exercici de la pròpia lectura de l’auto-etnografia m’ajuda a clarificar idees, com per exemple: què és el que busco: una olor objectiva o una olor simbòlica que té a veure amb la identitat, o tot alhora; jo diria tanmateix que busco la segona part, ajudada amb la primera. De fet si anem a parar al marc teòric no es pot separar una de l’altre. Penso que en una altra recol·lecció dissenyaré una eina per recol·lectar essències.

(…)

D.6. – 10 de Juny

Em truquen dient que demà no haig d’anar al Centre-ONG. Decideixo anar al Cementiri al dia següent.

Decideixo anar-hi caminant, no sé on estar però s’hi ha d’anar caminant i sola. L’única cosa que tinc clara és que estava davant de l’escola d’art i artesania; segueixo la meva cognició i el record, també el mapa abstracta que vaig dibuixar. I vinga!, a l’aventura per Kpalimé. Pel trajecte sé que passaran coses… ; primera: em relaxo una estona en una botigueta d’un rastafari-artesà, en Marc, aprofito per confirmar la meva intuïció del mapa mental de Kpalimé i li pregunto: “C’est par ici l’école d’art?“, i em respon: “Oui tout droit!”, sóc una fletxa! Segueixo el meu camí: “ui uiiu uuiiii… no em sona res, ja m’he perdut… segueixo endavant, un encreuament que em sona, pregunto i em responen: “Oui tout droit!”. Segueixo i arribo. Penso que quan arribi a casa haig de tornar a fer el mapa de Kpalimé; em surt un altre mapa mental…, més realista i menys poètic potser. Penso que els haig de digitalitzar tots… bufff… quan arribi a Barcelona; penso que haig de fer-me copies dels vídeos, o enviar-los… ho he provat, la xarxa ni els ordinadors del cyber tiren… i tampoc pesen tant!; espero que no en perdi cap.

Pel trajecte em fixo amb l’olor, em concentro… no sé… sí… ja ho escriuré.

Doncs bé, ja hi estic – no volia anar a l’escola d’art, ja sabia que aquesta estava a prop del cementiri, però és clar no ho podia dir -, miro… entro per on crec que no trepitjaré tombes. Observo com fer la recol·lecció, m’atanso a unes tombes, la gent va passant i miren, estic encuriosida i una mica nerviosa per què ningú em digui res. Trec el potet, el situo pla i estable i disparo, faig dues recol·leccions, pel meu gust massa ràpides però és que un home ja m’està controlant. No faig el que portava una setmana pensant, volia relaxar-me 10 minuts dins, o més, però no ha pogut ser, el lloc té massa contingut espiritual pels habitants com per que una “yovo” si estigui amb una càmera en mà. Marxo, ja està. Torno cap el centre amb moto, sense no haver parat una estona a l’escola d’art i artesania.

Es bo escriure autoetnografia, tot queda més clarificat en la meva ment; a més com diu en Colobrans realment és un viatge, aventura, com més escrius més idees i sensacions del moment poètic sorgeixen a la consciència i aquesta la pots traslladar a altres persones, i a l’obra en si.

Fa massa calor a Kpalimé, avui quan volia començar a escriure m’ha agafat un cop de calor.

No sé que passarà ara. La poesia és així, em deixaré portar per l’espai. Ara bé, he comprovat que no tot el que voldria ho puc recol·lectar, perquè és vida en acció i òbviament no ho puc filmar com si filmes un paisatge. Marxo a les costureres, a veure que passa.

Costureres de Kpalimé

Kpalimé fa olor (real per mi) a intensitat solar, terra, una mica de tub d’escape de moto i a cremat, segons el meu camp evocatiu conegut. Olora a: habitar i estar-s’hi – la suor dels habitants -, que és en definitiva l’ambient descrit i viscut que el respiren i el mengen, és una síntesi biològica que prové de l’exterior de la cultura.

Hauré de recol·lectar suors?

D.7. – 11 de Juny

Avui asseguda, fent feina, suaument, dues noies éwé i jo escoltant-les; el so de la llengua éwé toca a terra i és tel·lúric, surt del paladar mentre l’òrgan de la llengua treballa per tota la zona bucal, aquest gest es veu complementat per la zona alta del nas. Penso que aquest so cultural té a veure amb la natura que també sento, respiro, oloro, degusto i tacte-jo; és una eficàcia simbòlica. Me les miro, són dues noies joves, amigues… deuen parlar de “lo seu”.

Haig d’enregistrar aquest so!

Aleshores… potser que enregistri cada òrgan dels sentits, per saber quina olor fa Kpalimé, com una sinestèsia enregistrada des de fora, és a dir des de fora del cos biològic. (Això ho penso i ho estic escrivint ara, encara que hi ha hagut un protopensament quan estava amb les noies, un pensament que era emocional i per què ja he fet unes pràctiques conceptuals enregistrades en la part A)

D.8. – 14 de Juny

Què obtusa! Kpalimé, Togo és el seu so, parlat i musicat; mentre es dansa. És la seva especialització. Avui he vist i sentit entre la multitud. Sinestèsia. L’espai es musicalitza a través de les cordes bucals i els tambors – tam tams -, és terra i fum, és pluja i terra. Osmologia feta de música ambiental (possible – simbologia cognitiva [POESIA])

Habitar musicant la terra.

Habitar sense recorregut i amb recorregut per l’espai, “espai intervingut”

Habitar estant-s’hi.

És clar i molta suor !!! Realitat biològica-cultural !!!

A Togo enregistro sons ambientals per crear perfums/olors evocatives. A Fes vaig experimentar amb la sinestèsia, amb el lèxic, amb l’evocació conegut-desconegut.

Realitat biològica ensumada

L’olor a cremat; ja sé de què és: són els cremadors per poder cuinar, a carbó o qualsevol fusta fumejant.

Sons/perfums simbòlics que puc mapar… (quina obsessió que tinc amb posicionar les coses en un mapa… mental, orogràfic, situacional, fenomenològic o imaginàriament cartogràfic!; és bo).

Eficàcies simbòliques quan les oloressis?! Records, memòria i identitat.

Me n’adono que barrejo el que oloro amb l’espai simbòlic, quan escric… ,

La Dansa Comunitària I – Veure vídeo https://vimeo.com/391993606

(1) ONG FrancoAlemana – Hi vinc a parar a través del Servei Civil Internacional. Vinc a reorganitzar una biblioteca en el Centre mateix. La realitat és que és un centre-esplai per a nens…, molts nens desocupats. Intento portar Pallassos sense fronteres a Kpalimé a través de l’ONG. Els alemanys tenen muntat aquest centre per fer-hi estades pre-professionals als futurs professors alemanys, s’hi han d’estar obligatòriament 11 mesos i s’ho paguen tot ells.

(2) Formo part d’un equip de professionals de les fragàncies i els aromes, impartim classes sobre les olors. Un equip format per una química, un biòleg, una persona de màrqueting i jo, la simbologia. Encara no he pogut posar en pràctica cap curs, perquè literalment estem en crisi (any 2013)

(3) En Candau em va comentar que si anava a Togo m’agrairia qualsevol informació sobre el calostre, és a dir: que és el que comparteix la mare amb el fill, que és el que es transmet de generació en generació… . Gust, olfacte, moviment… (això últim és meu). És el director d’una recerca internacional sobre aquest tema. M’encanta! per que és essència.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Post comment