En aquest post citaré només alguns apartats de l’índex del Treball de Camp

Medina de Fes. Agost 2012

B. Guia de camp – arpentage o pràctica deambulatòria

B.1. Cronologia de treball de camp

B.3. Les meves condicions del Treball Camp en l’època del Ramadà.

C. Condicions en l’exercici etnogràfic. El meu cos cultural estar preparat per olorar el que no li és evocatiu.

D. Ordre de classificació en la recol·lecció – Tres itineraris dividits en en tres dies per La Medina de Fes, Marroc. Buidatge de la llibreta de camp.

Medina de fes. Agost 2012

B. Guia de camp – arpentage o pràctica deambulatòria.

Exercici, reproducció del diari de camp de La Medina de Fes, Marroc. Observació panoràmica, observació enfocada des de l’antropologia dels sentits – sinestèsia -; registre olfactiu.

ATENCIÓ – No existeix una observació participant, és una observació enfocada des dels meus propis sentits i deambulant literalment per l’espai públic/privat de La Medina, és a dir a través de l'”arpentage” podria dir que hi participo només com a turista, d’una manera conscient i accidental.

B.1. Cronologia del treball de camp

Cronologia del treball de camp: tres primers dies que s’associen a tres itineraris diferents, 27, 28 i 29 de juliol (veure mapa a sota); 30 i 31 de juliol escriure amb base la llibreta de camp. En ple Ramadà.

La Medina de Fes

B.3. Les meves condicions del Treball de Camp en l’època del Ramadà.

Segueixo comentant que el treball de camp el realitzo amb l’època del Ramadà. No està permès ni menjar ni beure – tampoc es pot veure segons quins objectes i sobretot subjectes -. Fins les 19.30 h (quan coincideix amb l’estiu), es pot començar a gaudir de la vida, beure i menjar dues vegades fins les 02:00 de la matinada. Quan comença la primera menja tota la ciutat es paralitza mentre el guia espiritual va cridant/cantant en el moment desitjat a tots els feligresos a través d’altaveus. Fes és una ciutat molt tradicional i els habitants practiquen el Ramadà, és a dir, que et poden arribar a cridar l’atenció pel carrer si et veuen fer un glop d’aigua. Molts restaurants mantenen les portes tancades durant el dia fins a les 19:00. Ara bé, alguns establiments sí serveixen menjar i begudes: “… és realmente duro pasar los dias… quando llegan las 5 de tarde ja no puedo ni pensar…” em comentava en Faisal, el propietari del Cafè Bar Barcelona a La Medina “… però es una obligación…”, i jo li dic: “…y una tradición…” i em respon “… sí sí claro, también…” . Uns dies més tard, a la bibliotecària de l’Institut Cervantes de Fes, la Mª José – noia catalana que està emparellada amb un marroquí -, em comenta: “… però això del Ramadà…, mira sí que es fa, la veritat que a mi m’agrada també, la gent s’ho passa molt bé pel vespre, al final quan s’acaba la gent ho troba a faltar… jo segons com també ho faig…“, “… a sí?…” li responc, “sí sí… però mira… és una tradició molt de portes en fora, bé a vegades, la gent de portes en dintre va menjant i bevent, sobretot aquí a Fes, que la societat encara és molt tradicional i no hi ha manera de trencar esquemes, aleshores es porta d’aquesta manera“. Al cap de dos dies me la trobo a l’aeroport amb el company (no estan casats) i parlem del Ramadà, el noi em diu que ell el practica, ell professa la religió…, i jo en aquestes alçades del viatge, li dic: “… sí … yo ya entiendo… el Ramdan, es una tradición necessária, histórica, el cuerpo necessita prepararse para el calor del desierto, es una cuestión de ambiente, de cultura… de síntesis cultural… es por éste motivo que ha llegado a ser obligación religiosa…” i el noi em respon: “sí sí claro, es por éste motivo”. La Mª José em comenta que tampoc poden olorar, ni menjar que els hi agradi. Li pregunto “… aleshores com cuinen?“, i em respon: “… wenooo, és així… una tradició…”.

La gran majoria d’habitant de tot Fes… els de La Medina i els de la Villa Nova, segueixen l’obligació Islàmica i la tradició. A La Medina no canvia res, els comerços de menjar i beure segueixen oberts per negociar-hi i per poder cuinar el menjar del vespre. (Hi torno tres anys més tard i tot està tancat)

La Medina de Fes

C. Condicions en l’exercici etnogràfic. El meu cos cultural (i biològic) estar preparat per olorar el que no li és evocatiu.

C.1. El treball de camp per La Medina de Fes s’ha de fer sense cap guia, sense companyia, d’altra manera seria impossible concentrar-se en els propis sentits, en la sinestèsia i en la memòria, el cervell connectat amb el nas; per aquest motiu és imprescindible estar capacitat per l’orientació per fer aquest treball de camp.

C.2. Anar recent dutxat, sabons neutres, ni olis, ni ungüents, ni cremes perfumades.

C.3. Anar constantment escrivint les olors i sensacions que s’hi vinculen, a través de la sinestèsia i el record… cal relaxar-se per que no hi trobarem lèxics directament associats, despreocupar-se, escriure el primer que et vingui al cap… “a què fa olor el que estàs ensumant quan no has olorat mai aquesta olor?

C.4. Tres dies seguits treballant metòdicament, en tres itineraris diferents. Diacrònicament: tres dies escrivint, bolcant la llibreta de camp i un tercer dia de passejada sense apuntar metòdicament. Aquesta cronologia fa desenvolupar el sentits, fer-se més conscient.

Un mes més a La Medina Fes i ja no podria realitzar el treball de camp, per que el sentit de l’olor se m’hauria acostumant a l’ambient. Tanmateix puc exposar que al arribar diferenciava, “enfocava” o percebia més les olors. Després de 4 dies de treball circulat per La Medina i dos de buidatge haig de comentar que em sento més sensible als matisos olfactius alhora que entenc aquest sentit d’una manera molt més holística.

El sentit de l’olor té el seu propi tempo biològic i cultural… cal deixar-se anar. (1)

(1) Una setmana més tard a La Seu d’Urgell penso que hagués hagut de deixar una peça de roba sense rentar, l’evocació m’encaixaria bé per que recordaria el meu treball i les meves vivències riques en matisos, m’agradaria evocar-les. Ara, la meva memòria ha fixat l’olor de La Medina, potser algun dia passejant em reviurà venint des de l’exterior aquesta olor… aquesta etnoolor, com quan vaig arribar a La Medina i recordava l’olor a Nova York, és a dir a fregit no ordenat en l’espai públic?, en tot cas La Medina i en termes olfactius, ja forma part de la meva memòria evocativa.

D. Ordre de classificació en la recol·lecció – Tres itineraris dividits en en tres dies per La Medina de Fes, Marroc. Buidatge de la llibreta de camp.

D.1. Primer dia de treball de camp – 27/07/2012 – De “Bab Bou Jeloud” a “Bab Bou Jeloud”, per “Talaa Seghira”… pèrdua… i tornar a pujar per “Seghira”, girant per “Talaa Kebira” i retornant per anar a buscar la “Bab Bou Jeloud”. De 9:30 h del matí a 14.30 de la tarda.

1.Taxi – olor a Mediterrani- entre salnitre i llum mediterrània amb un punt de teixit d'”escai”.

Talaa Seghira”

2. Olor a fregits a l’entrada de la porta (Bab), olora de la mateixa manera que el fregits dels carrers de Nova York i igual que tots els espais on no s’han ordenat les olors, ni en els espais públics ni en els privats + a dolç de la mel dels pastissets.

3. Olor a aigües putrefactes, entre carn fresca i orins.

4. Olor a llet fresca.

5. Olor a moto, a tub d’escapament amb fum ofegador i tòxic.

6. Olor a perfum de veles d’una agència immobiliària.

Les Males olors, per mi, es barregen amb l’olor a Mediterrani.

7. Olor a carn, sense cuinar.

8. Aire que comença a ser calent , tebi i tèrbol.

9. Orins i pols.

10. A cuir confeccionat o treballat amb artesania.

11. A fems de burro o burro amb llum mediterrània.

Encara no he olorat a espècies.

12. Una botiga que fa olor a neteja matinal, sabó neutre.

13. A espècies – gingebre – amb aire de Mediterrani.

14. Dolç… coco, aire fresc del matí.

15. A gat.

16. A “alfombra” marroquina + a estora catalana -; IMPORTANT: mateix producte però diferents sensacions. A llana d’animal confeccionada recentment i posada en lleixes amb d’altres moltes “alfombras”, saturació olfactiva; o a una olor que et recorda un viatge on no hi ha saturació.

17. Despistada entre els carrers per mi encara laberíntics, olor a un home vell assegut a terra en una cantonada mentre ven rams de fulles fresques de menta en totes les versions. Tranquil·litat. Compro un pom de menta.

Tanta olor diferent, contraposada… bona o dolenta! Saturació odorífera del meu sentit biològic… i evocatiu. Haig de guardar la menta a la motxilla.

Peduda…

18. Fa olor a obra, rehabilitació o reconstrucció d’una Mesquita – incapaç amb mapa a la mà de dir quina és -; olor a humit, sorrenc i foscor… i tanmateix en un instant precís i fugisser l’olor es converteix i també es va confonent amb una fragància de plantes… no sé dir quines són.

19. A orins amb carn de be mentre volia comprar un aigua perfumada.

20. A azahar.

21. A burro, 8 seguits un darrera de l’altre pel carrer estret.

22. Aigua fresca però no potabilitzada (això ho sé jo).

23. Fa olor a cafè… (o jo em crec que és aquesta olor… no el veig).

24. Olor a fusta antiga i pintada, burro i orins… i cloaca.

25. Olor a comerç antic, mentre compro aigua.

26. A petit recinte antic.

“Talaa Kebira”

27. Fruita i verdura.

28. A sol mediterrani.

29. A carn de corder exposada sobre unes rajoles blanques acabades de netejar.

30. A gallina.

31. A galls i gallines + excrements d’aquests.

32. A Olives escabetxades.

33. A potes de corder + animal mort.

Em quedo una estona curta al costat de les olives, l’olor m’acompanya satisfactòriament per que m’evoca a una olor que recordo bé, per que forma part del meu bagatges cultural. Descanso un moment al seu costat.

De cop, en l’ambient,

34. M’arriba una olor a corder, a carn… a potes, estomacs, cors i embotit elaborat de corder.

34 (bis) + a gat constantment.

35. Olor a concentració espiritual comunitària… 12:45 del migdia, dins i fora el recinte, pel carrer i tothom que resa de cara a l’Est, La Meca. Només veig homes per la meva banda o porta de la “Bou Inania, medersa”.

36. Olor a “acabament de la resada”, desfilada de 5 minuts d’homes que surten de la “medersa”. També alguna dona surt per aquesta porta.

37. Aigua de font, fresc… amb peus netejant-se.

D. 2. Segon dia de treball de Camp – 28/07/2012 -. Del Barri Jueu/Mellah a “Talaa Kebira”. De les 9:30 h a les 15:00 de la tarda.

“Bab Semmarine – Derb Fez el-Jdid”

38. Olor a sol mediterrani del migdia… , sol de justícia. No es barregen les olors el carrer és obert.

39. Olors a orins a una cantonada. (Anant cap el restaurant la Noria)

“Bab Sbaâ”

40. Olor a mediterrani, molta calor sense ser humida ni seca.

Rue des Mérinides – Rue Sekkakine”

41. Olor a menta fresca traficada i carretejada amb bicicleta per uns homes, cada un amb la seva bicicleta. La càrrega es situa en el vehicle vessant pels dos costats. Aire d’estiu amb olor a menta i antic.

42. Olor a carrer mullat en cada parada o trosset de comerç (2). Olor a net.

43. Olor a orins de tant en tant.

44. Olor a per pèrdua d’orientació, certa angoixa. Por? (Jo no la sento… però existeix?)

45. Olor a clavegueram.

46. Olor a transparència franca d’un noi… amabilitat i obertura de la seva ment? (Jo no la sento però existeix? són les feromones?)

“Em Habanim Synagogue”- Restaurada per la UNESCO 1998-99 i també mercès a la família Aben Danau.

47. Olor a fusta cerimoniosa mentre el Guarda va fent badalls molt poc continguts.

48. En el subsol i escarbat a la pedra a humit, aigua i fredor; hi ha un pou d’aigua molt clara, per “netejar” en algun ritual religiós/tradicional.

49. A “estres” per una nena molt pesada. (Jo no sento aquesta olor, existeix?)

50. Olor a aigües estancades per sobre el paviment.

51. Olor a aigua acabada de tirar per terra mentre comença a caure un sol de justícia i la temperatura ja arriba als 40 graus.

Per menjar i veure intento trobar un lloc on no olorar, el més neutre possible. Haig de descansar els sentits.

“Talaa Kebira”

52. Olor a gentada en el mercat… dreta carn exposada, dreta confecció d’embotits a la pròpia botiga olora a carn i sang, esquerra pa d’arròs, esquerra i dreta fruita fresca i a plàtan expressament, dreta excrements de gallines, esquerra a carn i sang i a cap de dromedari o camell, dreta a degollament de gallines i sang, a esquerra a la fuetejada constant de mosques sobre la carn exposada, a cuir treballat – sabates i bosses -, de desenes de colors, dreta confecció d’embotits a la pròpia botiga que olora a carn i sang, a dreta a cua d’animal mort de…, a la dreta una petita parada de peix, esquerra parada de cuir treballat de desenes de colors, esquerra figues, esquerra fruits secs i pastetes de mel, mosques, gentada i xivarri de mercat. Final i seguiment… botiga d’espècies i ungüents, botiga de joieria barata, comerç de cuir – sabates, cinturons i bosses -, i botiga confecció de palla. A burro a munt i a vall.

52 (bis). A gat constantment.

53. Olor a essències i espècies, olis per la cura del cos – bàsicament de la dona -… olorant perfums: d’argan, rosa mosqueta… , fragàncies d’encens per la llar, pels espais.

54. A cloaca que uns habitants de la medina han volgut tapar amb una catifa molt vella. Desprèn pestilent… a sang i orins. Inspiro fetor.

D. 3. Tercer dia de treball de Camp – 29/07/2012 -. Del barri Al-Andalous “Bab Fettouh” a “Bab Bou Jeloud”, passant per pl. “Seffarine” i “Derb Chouwara” fins a “Bab Bou Jeloud” remuntant per “Talaa Seghira”. De les 9:30h a les 15:30h de la tarda.

El recepcionista de l’hotel fa una olor semblant a l’ambient, podria dir que és més concentrat. És possible que influencii el Ramadà. (desdejuni/alimentació i ciència), que és alhora influència cultural i ambiental, a més d’una profunditat històrica… és a dir, que l’olor del recepcionista – en Hicham -, és una síntesi cultural.

55. “Cementiri Bab Hamra” – és el vell n’hi ha un altre Nou i arreglat més enllà que es diu “Bab Fettouh”. Olor a pedra seca, vella i deixada, trencada i sorrenca, sol de justícia mediterrània amb tendència al desert, blanc brut pel pas del temps i ple de brutícia, brossa principalment que tiren els habitants de La Medina. És una olor a desolació d’un crit silenciat.

56. Fems de burro.

56 (bis) Hi oloro a molta llum amb ferro rovellat i gasolina.

“Aqbat Sidi Ali Boughaleb”

57. Olor a paviment humit.

58. Més enllà i escales avall oloro a crema de cos ametllada.

59. Oloro als “Encants de Barcelona” quan obren el paquet de mercaderia, en tots els comerços.

60. Al final de les escales a forn de pa. Indicador: un munt de llenya acumulada ordenadament (impossible saber el nom de l’arbre d’on procedeix la llenya, ni a on estar el forn… he preguntat ningú sap francès… tothom m’evita).

Salutació entre dos homes, llargament i tranquil·lament, tres tocades de galta i un encaixament de mans.

61. Oloro al costat mateix, a carn de corder, a vísceres.

62. A cloaca, n’hi ha una que observo expressament que està tapada amb un plàstic blau tipus dels que fan servir quan es fan obres de construcció d’edifici – passa a moltes, moltes altes cloaques -, tenen la reixa a sobre, d’aquesta manera no s’escapa al plàstic i tampoc l’olor, que m’imagino és la funció del plàstic estratègicament posat.

63. A menta fresca traginada.

64. A olives escabetxades. (No les veig)

65. A cloaca.

66. A fems de cavall.

67. A cavall blanc i pel-roig amb una musculatura esvelta. (Es pot olorar l’astorament per la bellesa?)

78. Cloaques embussada.

Començo a sentir menys l’olor a cloaca de La Medina de Fes, en faig conscient.

“Al-Andalous Mosque” (Segona més important de tota La Medina)

79. Oloro a espera… una espera contendida i pausada per resar. Una estampa a les escales de la mesquita. Un home juga a “marcianitos” i busca informació amb el mòbil mentre espera entrar a resar. (Pot fer olor l’espera?).

80. Olor a cloaca al costat d’una font.

81. A darrera tinc una porta oberta amb gent parlant, fa olor a casa humida fosca amb parets gruixudes.

“Derb Seffah”

82. A gat.

83. Olor a sang i humitat.

84. Oloro a una cordialitat amb interès. (Fa olor l’interès… la picada d’ullet?) (3)

85. Al magnífic cavall que he vist fa cinc minuts.

86. A por i imaginació…, molts dentistes amb aparadors amb dents postisses.

87. Olor a pell de corder.

88. Olor a cuir treballat i tenyit, confeccionat.

89. Olor a gat.

90. Olor a burro, amb càrrega de immensa de pell de corder. Es trasllada al adobador amb un home guia.(4)

91. Olor al treball del metall/llautó artesanal. Sento molts picadors.

92. Inspiro fetor.

93. Olor a estres… nens pesats que et volen fer de guia.(Fa olor l’estres?)

Conscientment em començo a perdre…

94. Oloro a auto-valentia?

95. Oloro a burro.

96. Oloro a tiny sobre fils + aigua corrent. Em recorda quan jo he tenyit roba.

“Pl. Seffarine”

97. Oloro a metall picat artesanal, a llautó treballat… però també oloro a…

98. Llautó oxidat i picat per fer-hi la primera forma.

Un plataner magnífic recull aquesta olor mentre hi fa ombra. Sento lentament. El terra em rebota els cops i aquest porten un cert ritme… i m’agrada.

99. Olor a polidor de metalls, a fred i calent.

100. A tensió negociadora. (La tensió i l’estres fan olor?)

“Derb Chouwara”

101. Olor a carrer enfosquit, aigua i burro.

102. Olor a pell i burro.

103. A menta.

104. A cuir treballat de mil colors.

105. Els adobadors no fan més olor/fortor del que crec que és “normal”, a amoníac.

106. A tensió.

107. A safrà, a aigua corrent i a concentració d’amoníac.

108. A pell per adobar.

109. A penombra, tensió i expectació.110. A azahar, a gessamí, ambre, musk, a pedra d’antimoni, a te, a menta fresca (essència)… a mescles… de perfums i d’espècies…, en definitiva a 10 minuts constants i intensos d’aromes i fragàncies.

111. A tensió i negociació… a confrontament entre germanes i possible compradora/turista/despistada.(5)

112. A suor… (6)

Surto del laberint. Deambulo pels carrers… m’estic acostumant a l’olor de La Medina, en sóc conscient.

“Talaa Seghira”, remuntant-la.

113. Gat mort.

114. Olor a humanitat.

115. A brisa densa de calor, i sang podrida.

116. A brisa d’aigua amb clavegueram.

Síntesi de les olors de la 93. a la 116.: amoníac, pell de corder, aigua corrent, tenyidors, metall treballat i estres i emoció, alegria i tensió, percepció sentida al màxim rendiment… … . Estic saturada… ja no puc olorar més conscientment.

Busco un lloc per menjar sense olors, o amb les mínimes… pujo al Barcelona Cafè a “Talaa Kebira” (7).

117. Quan arribo a l’hotel em dutxo… conseqüentment al olorar la meva roba aquesta olora a Medina; és una síntesi cultural.

De moment no m’agrada l’olor de La Medina per que no forma part del meu bagatge cultural, de la meva memòria evocativa, no l’identifico amb cap estona ni instant agradable… a més sóc incapaç de descriure l’olor a Medina, en genèric. Però puc intentar descriure una evocació: una olor sintetitzant… accions viscudes en un ambient històric determinat i que al olorar-les m’evoquen a… (?)… no puc.

Em pregunto on estarà l’escorxador central dels corders, tanta pell per adobar ha de sortir d’algun lloc! Em pregunto també on està la siderúrgia on es fa l’aliatge del llautó!

(2) En el món Nòrdic, a l’hivern, cada casa privada neteja de neu l’espai o trosset públic que té just al arribar o sortir; en aquest cas és una ordenança de “llei” pública, en el cas que aquí ens interessa és una costum assimilada per molts sense ser una obligació ni tradicional i de “llei”. En els límits, en els limes, en els intersticis existeix la la recerca.

El cas dels “càmpings”.

(3) Un noi de mitjana edat, però d’aspecte jove, se’m dirigeix al passar i em diu sense preàmbuls “… bienvenida a mi barrio, si quieres dar una vuelta estoy aquí…”, m’ofereix la mà, jo li torno i li agraeixo amb un somriure d’orella a orella. Aquests marroquins em “clitxen” a la primera que sóc espanyola, la fisonomia mediterrània em delata.

(4) Tots els burros i cavalls porten un home guia.

(5) Sóc jo, que m’he deixat entabanar, conscientment; compro el necessari.

(6) La suor… la gran síntesi biològica resultant de l’acció social i cultural de l’humà! MIRAR PÀG. 17 DEL TREBALL DE KPALIMÉ-TOGO (Proper post del mes de Febrer del 2020)

(7) L’encarregat i soci amb d’altres persones que viuen a Barcelona, parla castellà. Bon menjar marroquí. Un oasis en mig de La Medina. L’encarregat- Fayçal Lebbar www.barcelonacafe.com/barcelonacafe@gmail.com. Convido a passar-s’hi i anar sobretot als serveis!

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Post comment