Omuses i la seva versió de recerca i innovació en les arts Osmologies, explica que les manifestacions del món existeixen a través de la cognició —en la nostra ment—; la tropologia (1) estudia aquest continu humà. A més, sabem que aquests prismes del “material del món” altament sensitius provenen de les evocacions del pensament per poder obrir les portes als camps semàntics (2), i narren estats de la consciència amb valors morals més solidaris i vindicatius. Així, determinar camps evocatius olfactius ens ajudarà a estudiar els camps semàntics. 

Smellscape Taskscape Smellsmaps

Una idea bàsica transmesa per Mary Douglas a Pureza y peligro (3) serà bàsica per recercar en el corpus cultural de la nostra tradició: la percepció del món es construeix a través de la imposició d’un ordre cultural determinat transmès en el flux de l’experiència de cada poble. Per tant, el que s’ha mirat de “recol·lectar” en aquest comissariat són les densitats olfactives de les àrees on circulen vianants respecte al que és social i cultural, identificant i mapant l’entorn intervingut; parlem del taskscape (4) i del paisatge de les olors o smellscape (5), que en proporcionarà una textura més rica i dinàmica de Barcelona. Sabem que molts dels valors morals estan inclosos en sistemes de correspondències i classificacions suggestivament sensorials i que produeixen altres estats de la consciència gràcies a la sinestèsia, a la memòria, al moviment i a l’ambient dels grups culturalment interrelacionats: és la fenomenologia del cos (6).

Smellscape Taskscape Smellsmaps

(1)  Estudi de les maneres retòriques, figurades o al·legòriques, és a dir, de les metàfores i les metonímies per profunditzar en categories intel·lectuals.

(2) Conjunt de mots, en general, no emparentats etimològicament que cobreixen de manera exacta un domini ben delimitat de significacions, constituït, tant tradicionalment com científicament, per l’experiència humana.

(3) M. Douglas, Pureza y peligro, 1991.

(4) Ingold, 2000, pàg. 154. Tim Ingold va encunyar el terme el 1993 per definir les dimensions espacials i temporals del paisatge de la vida humana, tot gràcies a l’anàlisi estructural i metodològica de l’obra pictòrica paisatgística que tant l’inspirava: Els segadors, de Pieter Bruegel.

(5) Classen, Howes, Synnott, 2001, pàg. 95-122.

(6) Ingold, 2000. 

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Post comment