3. Memòria i episodis, sinestèsia, evocació:

L’olor cultural depèn indubtablement de la memòria col·lectiva i individual alhora que episòdica, és la micro-història integrada en un ambient social particular. A més, aquesta memòria manté una correlació amb el lloc de criança – en el sentit etnològic -. D’aquesta manera l’olor cultural és sempre episòdica, atribuïm-li inequívocament esdeveniments o fets.

L’olor cultural es caracteritza per ser sinestèsica. La sinestèsia és l’assimilació conjunta dels diversos sentits alhora que un dels sentits estimula un altre. En aquest aspecte, en l’acte de flairà tindrem sensacions característiques d’altres sentits en un mateix acte perceptiu de manera automàtica i involuntària.  D’aquesta manera utilitzarem el lèxic propi d’altres sentits i una infinitat de recursos analògics de la ment per poder invocar-les.

En la mateixa línia l’olor cultural sempre serà evocativa, representativa en la memòria d’una percepció viscuda o coneguda en un temps passat; una sinècdoque o part memorable que evoca el tot.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Post comment