Comença l’espectacle, l’agència de l’art: intenció, causa, resultat i transformació dels qui emrodegen.

La terra, essència externa sintetitzada en un llenguatge vocal, l’éwé, i aquest imbricat en una música corporal, moviment. L’éwé, l’escolto, un so que també oloro, degusto, veig i tacte-jo, és la sinestèsia; i és una eficàcia simbòlica perquè és útil com a via de comunicació emocional, és per tant una síntesi cultural.

Me les miro… joves, amigues…, s’estimen en éwé.

Essència, tret semàntic per buscar i incorporar a la ment, pràctiques referents al cos. L’éwé.

L’espai estar intervingut pels qui habiten Kpalimé. Viure, per descomptat, és un procés històric encarnat en formes orgàniques fràgils i efímers movent-se i circulant per una superfície. Aquest fenomen és un procés de revelació i la clau dels significats estan en la manera com les aprenem. El coneixement basat en la percepció en cada cultura equival al que pot considerar-se com a una “ecologia sensible”.

Des d’aquí, essències per recol·lectar.

A fora, el Tam Tam. Dones cantant, homes cantant, tocant i exposant prèdiques, amb éwé, tots sobre una superfície de terra. Quan marxin seguiran parlant i movent-se, és un patró d’activitat i ritme, múltiples capes de significats per cobrir els seus entorns habitats. Capes imaginaries d’olors en l’espai intervingut…, cal imaginar-les per ser realitats. És record, memòria i identitat.

La poètica és una activitat social que es troba en el nexe d’afinitat permanent entre les persones i el món i que juga la seva part en la seva constitució mútua. I és per damunt de tot alguna cosa que serveix per viure en els límits.

Surto, ballo, toco terra. Una hora, dos… . Donasses que m’acompanyen i em parlen.

***

Em trobo en Renoud, li pregunto sobre el lèxic de les olors en éwé, resposta:

Odeur (francès) : Mauvais odeur: Bonne odeur:

Fêtê (éwé) Mélefêgnuidéwo Fêtêgnuieto

No hi ha mot per fragància o perfum. Em comenta que valoren la bona olor a la cuina, concretament a gallina o a peix (per si no està en mal estat), però que no tenen mots concrets per designar les olors.
“… Una característica del sentit de l’olor en el nostre món modern i occidentals és l’esforç per recordar-les, la causa és que no formen part del nostre bagatge cultural com ho fan en altres cultures, així que no podem tampoc invocar-les amb la mateixa facilitat. A més, la impossibilitat de recordar-les està relacionada amb la manera com es categoritzen. Explicat d’una altra manera, no hi ha un camp semàntic elaborat per a les olors en els nostre paquet cultural…”.

Tampoc en el dels éwé.

I és així com és una síntesi

Sentir uns tam tam i és treure el cap a la plaça, al costat de la meva habitació. Despertant, poc a poc. M’assec en un costat, la meva presència pot destorbar l’harmonia; sota el sol. Un arbre aixopluga la musica i la vida viscuda. Giro la mirada i allà està, una noia em crida i em diu que m’atansi al seu costat… m’acull ella i l’arbre. La música es va eixamplant, la noia segueix el ritme amb les mans, canta amb l’esperit tranquil. Les dones rodegen la plaça assegudes en bancs i a un dels seus costats, el homes toquen i canten. La tarda es va tancant i la musica la va recorrent. M’impressiona la forma com els cossos d’aquestes dones aguanten la bellesa i la fortalesa d’aquest lloc, tota la cultura sintetitzada en una música que es tradueix en els seus moviments. Embolcallades de colors somriuen entre mirades còmplices. Sense cap norma es van aixecant amb grups, el moment és la seva fortalesa. Al meu costat, una altra noia porta una nena, ens parlem, ens riem…, les dones atrevides em diuen que balli. Reparteixen beguda dolça. S’emporta la nena a l’espatlla amb l’aura acolorida i totes dues segueixen el ritme mentre els seus sentits es van construint, senten que l’acció les unirà perseguint els ritmes dels temps; la nena olorarà la mare i la tocarà, la veurà i la sentirà, fins i tot se la menjarà a través d’una producció continuada d’un excedent que la natura expulsa en forma de més vida. La resta de dones s’ajuden.

Jo només ad-miro com aquestes donasses modelen els sentits. La vida aquí es redimensiona per

densificar-la poèticament.